Setge de Guardamar (1359)
El Setge de Guardamar de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
| Guerra dels dos Peres | |||
|---|---|---|---|
[[Fitxer:Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707|300px|Setge de Guardamar (1359) (Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707)]] <div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707px; font-size: Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707px;">[[Fitxer:Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707|Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707xPlantilla:Location map Regne de València 1380 1707px|Setge de Guardamar (1359)]] Setge de Guardamar (1359) Setge de Guardamar (1359) (Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 1359 | ||
| Coordenades | 38° 05′ N, 0° 39′ O / 38.08°N,0.65°O | ||
| Lloc | Guardamar | ||
| Resultat | Victòria de la Corona d'Aragó | ||
| Bàndols | |||
| |||
.svg){kind=small}
Antecedents modifica
Simone Boccanegra, que va pujar al poder de la República de Gènova després de la Guerra venecianogenovesa, es va aliar amb el Regne de Castella per atacar la Corona d'Aragó, aliada dels venecians.[1] L'estol de dotze galeres del Regne de Castella, comandades per Pere el Cruel i sis galeres de la República de Gènova, comandades per Egidi Boccanegra es presentà davant de Guardamar, emparant-se de la ciutat, però el castell, defensat per Bernat de Cruïlles, restà en mans dels catalans.[1] Un temporal destruí la flota invasora, i Pere el Cruel hagué de retirar-se per terra.
El setge modifica
El rei de Castella preparà una flota a Sevilla[2] amb la els castellans aconseguiren prendre Guardamar del Segura, en una expedició que pretengué amb la intenció de destruir el poder marítim català,[3] amb el suport de l'Emirat de Gharnata, la República de Gènova[4] i el Regne de Portugal[5]
Conseqüències modifica
L'estol va desembarcar a la ciutat de València, defensada per Ramon Berenguer I d'Empúries,[5] on la guarnició no va presentar batalla, i va reembarcar per combatre a les costes catalanes, on tot i l'intent de mediació de Guiu de Boulogne[5] va ser derrotat en la Batalla naval de Barcelona,[6] fracassà en el seu intent de prendre Eivissa.[7] i va significar el definitiu domini mediterrani dels catalans.
Pere el Cerimoniós li lleva al municipi la condició de Vila Reial, i la seua autonomia, en càstig a la seua feble oposició a les tropes castellanes i passa a ser des d'aquell moment una aldea d'Oriola, i aquesta nova situació deixà Guardamar en una situació marginal i procliu a ser objecte de corsaris, roders i contrabandistes, circumstància que el rei intentà pal·liar amb una repoblació morisca, que va fracassar.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Garcia i Sanz, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977, p. 286.
- ↑ Domènech i Montaner, Lluís. Idea de la política internacional de Catalunya y de la seva táctica y forsa marítima, 1898, p. XII.
- ↑ Lluís Domènech i Montaner, Idea de la política internacional de Catalunya y de la seva táctica y forsa marítima, XII (1898)
- ↑ (castellà) Francisco Cascales, Al buen genio encomienda sus Discursos historicos de la muy noble, y muy leal ciudad de Murcia
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (castellà) Manuel Becerra, Las relaciones diplomáticas entre la Corona de Aragón y Granada durante la Guerra de los Dos Pedros. I: Desde 1356 hasta 1359, p-256-257
- ↑ Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana
- ↑ Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón (en castellà). Edició en línia, 1562-1580.
Bibliografia modifica
- Rodón i Oller, Francesch. Fets de la Marina de guerra catalana. Barcelona: Publicacions de la Unió Catalanista, 1898.
- Garcia i Sanz, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977.