Obre el menú principal

Setge de Narbona (793)

El Setge de Narbona del 793 fou una resposta de l'emir Hixam I a la Conquesta de Girona del 785.

Infotaula de conflicte militarSetge de Narbona (793)
Conquesta carolíngia de la Marca hispànica
Setge de Narbona (793) (PI 814)
Setge de Narbona (793)
Setge de Narbona (793)
Setge de Narbona (793)
Coord.: 43° 11′ 0″ N, 3° 0′ 0″ E / 43.18333°N,3.00000°E / 43.18333; 3.00000
Frankish Empire 481 to 814-ca.svg
L'extensió de l'Imperi Franc
Tipus setge
Data 793
Coordenades 43° 11′ 00″ N, 3° 00′ 00″ E / 43.1833°N,3°E / 43.1833; 3
Lloc Narbona
Resultat Victòria musulmana
Bàndols
Regne Franc Emirat de Còrdova
Comandants en cap
Abd-al-Màlik ibn Mughith
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

El 785 les mateixes elits locals que havien capitulat als musulmans, lliuraren la ciutat de Djarunda, que estava governada pel valí de Madinat Barshiluna, Matruh ibn Sulayman,[1] a les tropes de Carlemany, que no va intervenir en la campanya.[2]

La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de la Septimània en pro dels francs precipitaren el canvi de bàndol de Girona. Segons l'Alterum Rivipullense, hi hagué intervenció divina en suport dels cristians.[3] Carlemany creà el Comtat de Girona, Ramon d'Abadal va veure la Conquesta de Girona com l'inici del procés que duu cap al naixement de la Catalunya posterior, la qual cosa palesa encara més la importància que Girona havia obtingut al llarg del temps.

La campanya de 793Modifica

La presa de Girona provocà diverses expedicions musulmanes al territori perdut, entre elles la del 793 dirigida per Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, en la que s'assetjà Girona i devastà l'Aquitània[4] fins als afores de Narbona.

ConseqüènciesModifica

Després d'arrasar els voltants de Narbona, Abd-al-Màlik ibn Mughith vencé a Guillem I de Tolosa a la Batalla d'Orbieu,[5] retirant-se a continuació a la Cerdanya.

BibliografiaModifica

  • Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920. 
  • Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a. Rafael Dalmau Editor, 2001. ISBN 84-232-0639-4. 

ReferènciesModifica

  1. Segons Antoni Rovira i Virgili, el governador Mohamet és un personatge llegendari
  2. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 442-446. 
  3. Diversos autors, La catedral i Girona:L'entrada del complex episcopal dins els murs entre els segles X-XI
  4. (anglès) Henry White i John Seely Hart, Elements of universal history
  5. (anglès) William W. Kibler i Grover A. Zinn, Medieval France, Guillaume d'Orange Cycle, p. 427-43

Enllaços externsModifica