Setge de Saraqusta (777)

El setge de Saragossa de 777 fou una batalla que formà part de la revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova i que enfrontà els revoltats, capitanejats per Sulayman al-Arabí, que defensaven Saraqusta; amb les tropes de l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil. Les tropes emirals no pogueren vèncer la resistència iemenita i la revolta continuà.

Infotaula de conflicte militarSetge de Saraqusta (777)
Revolta iemení d'Al-Àndalus
Setge de Saraqusta (777) (PI 750)
Setge de Saraqusta (777)
Setge de Saraqusta (777)
Setge de Saraqusta (777)
Coord.: 41° 39′ 0″ N, -0° 54′ -0″ O / 41.65000°N,0.90000°O / 41.65000; -0.90000
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data777[1]
Coordenades41° 36′ N, 0° 54′ O / 41.6°N,0.9°O / 41.6; -0.9
LlocSaraqusta
EstatEmirat de Saraqusta Modifica el valor a Wikidata
ResultatDecisiva victòria saragossana
Bàndols
Emirat de Còrdova Valiat de Saraqusta
Valiat de Barxiluna
Comandants en cap
Thalaba ibn Ubayd-Al·lah al-Judhamí[2] Sulayman al-Arabí
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí
Cronologia
← Campanya d'al-Fihrí

AntecedentsModifica

Amb l'arribada dels omeies a Al-Àndalus apareixen els primers assajos de revolta a la Frontera Superior. En aquesta regió s'hi havien establert principalment iemenites, i la distància respecte del centre de poder cordovès afavorí que sorgissin nuclis sediciosos ja a partir de la proclamació de l'emir Abd-ar-Rahman I.[3] L'emir, que era de llinatge omeia, també hagué de resistir ser blanc de la persecució dels abbàsides de Damasc.[4] L'esquadra d'Abd-ar-Rahman ibn Habib al-Fihri, conegut amb el nom de l'Esclabí, havia desembarcat a la Cora de Tudmir enviada pels abbàsides de Damasc per imposar-se als omeies andalusins, però fallí en la temptativa. Així, després de la temptativa de sedició abbàsida, es preparà per anar a Damasc a venjar-se, però la rebel·lió iemenita li ho impedí.[2]

Per la seva banda, els revoltats cercaven aliances per fer front al poder de l'emir, i amb tal efecte teixiren una aliança amb els francs[2] acordada a la Dieta de Paderborn (777) amb el suport d'Abu-Tawr, valí d'Osca.

El setgeModifica

Els valís Sulayman l'Arabí de Barcelona i Hussayn l'Ansarí de Saragossa promogueren un aixecament contra l'emir Abd-ar-Rahman I. Per fer front a la revolta de la ciutat, Abd-ar-Rahman envià el general Tsalaaba i posà setge a Saragossa durant uns dies. Els saragossans, però, resistiren el setge, i Tsalaaba fou capturat en una sortida de cavalleria per l'Arabí i fou enviat com a ostatge a Carlemany.[2]

ConseqüènciesModifica

Vencedors els seus nous aliats a Hispània, Carlemany envià dos exèrcits a Saragossa per exercir domini efectiu sobre la nova terra. Però els saragossans no estaven disposats a cedir el domini del seu territori, i així els francs posaren setge a Saragossa un any més tard.

ReferènciesModifica

  1. (castellà) Luis Suárez Fernández, Historia de España Antigua y media, p.168
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Millàs i Vallicrosa, 1987, p. XXVIII.
  3. Millàs i Vallicrosa, 1987, p. XXVII.
  4. (castellà) J. Martín Quintana, El Reino de Tudmir y la dinámica expansionista musulmana

BibliografiaModifica