Setge de Saraqusta de 781
El setge de Saraqusta de 781 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.
| Reconquesta omeia d'Al-Àndalus | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Saraqusta (781) Setge de Saraqusta (781) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 781-783 | ||
| Coordenades | 41° 36′ N, 0° 54′ O / 41.6°N,0.9°O | ||
| Lloc | Saraqusta | ||
| Estat | emirat de Qúrtuba | ||
| Resultat | Decisiva victòria cordovesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
Antecedents modifica
L'esquadra d'Abd al-Rahman ibn Habib al-Fihri, encarregat pel califa de Damasc per parlamentar amb Sulayman ibn Yaqdhan, revoltat contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil i del que es volia el suport a Damasc, desembarcà a la Cora de Tudmir amb el beneplàcit d'Atanagild. Sense aconseguir el suport, en la seva retirada l'estol fou incendiat i les seves forces envoltades a unes muntanyes properes a Balansiya,[1] mentre la cora perdia el seu estatus especial,[2] i el territori ocupat per l'èxode dels omeies.[3]
Carlemany un cop va creure que els saxons estaven definitivament sotmesos, va acceptar l'oferta de Sulayman ibn Yaqdhan, el valí de Madinat Barshiluna i Abu Tawr, valí de Wasqa, que en la Dieta de Paderborn van oferir els seus territoris a canvi de suport militar en una nova revolta contra Abd ar-Rahman I, aquest cop amb objecte de restaurar el poder del Califat Abbàssida a al-Àndalus. Hussayn ibn Yahya al-Ansarí no estava disposat a lliurar Saragossa als francs i quan Carlemany va arribar davant la ciutat el 778 es va negar a obrir les portes i en la retirada els bascos van destruir la rereguarda franca en la batalla de Roncesvalls.
Finalment Abd-ar-Rahman I oferí a Hussayn ibn Yahya al-Ansarí el govern de Saraqusta[4] i va assassinar Sulayman.
El setge modifica
Dos anys després de rebre el govern de Saraqusta, Hussayn ibn Yahya al-Ansarí va trencar relacions amb l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil i va establir una ciutat estat independent en al-Tagr al-Ala. Amb la intenció de mantenir la seva important frontera nord als dominis Omeia. El 781 va enviar l'exèrcit comandat per Tsalaba ibn Obaid[4] a Saraqusta. Amb trenta-sis màquines de setge,[5] la muralla de granit blanc va rebre la descàrrega omeia fins que els soldats cordovesos van entrar en la ciutat frustrant els desitjos d'independència saragossans.
Conseqüències modifica
Després d'ocupar Saraqusta, Tsalaba ibn Obaid va hostilitzar el país dels vascons atacant Pamplona[4] i es va dirigir cap a l'est, atacant els dominis de Galindo Belascotenes, senyor de les terres de Sobrarb, assetjant i enrunant el castell de Galindo, d'ubicació desconeguda, perseguint per les muntanyes als qui s'hi havien fet forts.
La frontera franca es va anar expandint lentament per l'est i així s'anaven creant els comtats de Girona, Cardona, Osona i Urgell, dins el ducat de Septimània i més tard de Gòtia.
Referències modifica
- ↑ (francès) Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane, p.122-123.
- ↑ (castellà) Region de Murcia digital, El Pacto de Teodomiro o Pacto de Tudmir
- ↑ (castellà) J. Martín Quintana, El Reino de Tudmir y la dinámica expansionista musulmana
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia. Institut d'Estudis Catalans, 1987. ISBN 84-7283-117-5.
- ↑ (castellà) José Luis Corral Lafuente, Historia de Zaragoza: Zaragoza Musulmana, Ayuntamiento de Zaragoza, 1998, pg 14
Bibliografia modifica
- (francès) Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane, p.122-123.