Sezze

un municipi Italià

Sezze és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la província de Latina. L'any 2004 tenia 22.835 habitants.

Infotaula de geografia políticaSezze
04018 Sezze LT, Italy - panoramio (3).jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Sezze (province of Latina, region Lazio, Italy).svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 30′ 00″ N, 13° 04′ 00″ E / 41.5°N,13.0667°E / 41.5; 13.0667
EstatItàlia
RegióLaci
Provínciaprovíncia de Latina Modifica el valor a Wikidata

CapitalSezze Modifica el valor a Wikidata
Població
Total24.954 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat248,37 hab/km²
Geografia
Superfície100,47 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud319 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal04010 i 04018 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0773 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT059028 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaI712 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.sezze.lt.it Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Durant l'èpica romana s'anomenà Sètia (Setia, Σητία), i se situava a les estivacions sud de les muntanyes dels volscs entre Norba i Privernum. Fou probablement una ciutat dels llatins que és inclosa per Dionís dins de les 30 ciutat de la primera Lliga Llatina, però després va passar a mans dels volscs.

El 392 aC els romans hi van establir una colònia que uns anys després fou reforçada per un nou cos de colons. En aquest moment era la colònia més avançada dels romans i tocava al territori dels privernats (privernates, de Privernum), amb els quals els colons es van haver d'enfrontar; Sètia fou saquejada així com Norba, però els privernats foren derrotats poc després pels romans i des de llavors Sètia va gaudir de tranquil·litat, però pocs anys després, el 340 aC, la ciutat fou capdavantera a la guerra llatina, i el seu líder Luci Anni fou un dels líders dels llatins.

Després de la guerra fou colònia llatina i fou una de les que durant la Segona Guerra Púnica es va declarar incapacitada per pagar els tributs i proveir els subministraments de gra i homes deguts a Roma, pel que fou castigada al final de la guerra i se li van imposar taxes especials. Els ostatges cartaginesos entregats després de la guerra foren situats en aquesta ciutat per la seva forta posició.

El 189 aC fou centre d'una revolta d'esclaus que fou reprimida amb energia pel pretor L. Cornelius Merula. Després no torna a ser esmentada fins a la guerra civil entre Mari i Sul·la quan aquest darrer la va ocupar després d'un setge (82 aC)

Va romandre un municipi de certa importància el resta de la República i durant l'imperi i era coneguda pels seus vins que Marc Valeri Marcial i Juvenal esmenten com dels més apreciats (els va posar de moda l'emperador August).

El Liber Coloniarum diu que Sètia va rebre una colònia sota el triumvirat i probablement va portar el títol de colònia però no és esmentat per Plini el Vell ni apareix a cap inscripció.

D'aquesta època en queden algunes restes bàsicament les muralles i restes d'un amfiteatre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sezze