Shacky Carmine

Pel·lícula espanyola del 1999

Shacky Carmine és una pel·lícula espanyola de 1999 dirigida per Chema de la Peña, produïda per Fernando Colomo i protagonitzada per Fernando Cayo, Andrés Gertrudix, Rebeca Jiménez, Pau Colera, Manolo Caro i Nathalie Seseña. Fou rodada a Salamanca i Madrid[1] i estrenada amb tres finals diferents: el de la versió standard, el de l' extreme version i un tercer, només visible a través d'Internet.[2] Mostra la història d'un grup musical alternatiu espanyol des d'una estètica propera al còmic.[3] Va aixecar molta expectació pel nombre de cameos fets per artistes musicals coneguts d'aquells anys (Bunbury, Raimundo Amador, Dover, Kiko Veneno, Undershakers, Manu Chao, Mucho Muchacho, Albert Pla, Undrop, Ska-P, Manolo Kabezabolo, Kike Turmix, Jesús Ordovás i Joaquín Luqui).[4][5]

Infotaula de pel·lículaShacky Carmine
Shacky Carmine.jpg
Fitxa
DireccióChema de la Peña Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióChema de la Peña Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDavid Omedes
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena10 setembre 1999 Modifica el valor a Wikidata
Durada116 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0211619 Filmaffinity: 107222 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Un grup de rock independent de Salamanca, anomenat Shacky Carmine, format per un baix, guitarra i teclats, emigra a Madrid per a triomfar, però la violència i les drogues es creuen en el seu camí. Després de durs esforços tocant en timbes tronades, sembla que la cosa marxa. Amb només un disc gravat, la seva música pega molt forta al món underground. Tot sembla començar a somriure'ls, però el temps acaba col·locant a cadascun en el seu lloc.

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

Fou nominada al premi revelació a les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 1999.[6] Al Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc de 1999 va guanyar el premi al millor actor per Fernando Cayo i a la millor fotografia per David Omedes.[7]

Banda sonoraModifica

El disc de la banda sonora de la pel·lícula fou editat pel segell DRO EastWest S.A. i contenia 26 cançons de grups alternatius de diferents estils d'aleshores.[8]

Núm. Títol Durada
1. «¿A Qué Esperamos?» (Dickers)  
2. «Guara hari» (Undrop)  
3. «La chica de Ayer» (Undershakers)  
4. «The Things I Love» (Aneurol 50)  
5. «Ya veremos» (Hank)  
6. «Después De Un Año»    
7. «Me and my Mulon» (Dover)  
8. «Hola, Hijos De Puta»    
9. «Bienestar General» (Freak XXI)  
10. «Nada» (Bunbury)  
11. «Blue shadow» (Microaventuras)  
12. «Shacky Carmine» (Carlos Jean)  
13. «Dejándonos Caer» (7 notas 7 colores)  
14. «H.P.» (Super Skunk)  
15. «A cada paso» (Narco)  
16. «¿Un Estupa? Cojonudo...»    
17. «Police raid» (San Francisco Mouse)  
18. «Rock And Roll (Radio Edit)» (Klub)  
19. «Tenemos una gira»    
20. «Central control» (TV People)  
21. «El Bien & El Mal» (Ari)  
22. «Que os den por el puto culo»    
23. «Iaka 0003» (Supercinexcene)  
24. «Tristeza (Remix Shakermoon)» (Lliso)  
25. «Tranquis que sólo son tres»    
26. «Última fase» (Freak XXI)  

ReferènciesModifica