Viquipèdia

Sheila Watt-Cloutier

Sheila Watt-Cloutier (2 de desembre de 1953) és una activista inuit canadenca. Ha estat representant política dels inuit a escala regional, nacional i internacional, i també presidenta internacional del Consell Circumpolar Inuit (anteriorment Conferència Circumpolar Inuit). Ha treballat en molts problemes socials i ambientals que afecten els inuit, com també en els contaminants orgànics persistents i l'escalfament global. Ha rebut nombrosos premis i honors per la feina que duu a terme i ha aparegut en diversos documentals. Watt-Cloutier és assessora de la Comissió Ecofiscal del Canadà. De la mateixa manera, també és investigadora principal del Center for International Governance Innovation.

Infotaula de personaSheila Watt-Cloutier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 desembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Kuujjuaq (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Chairperson of the Inuit Circumpolar Council (en) Tradueix
2002 – 2006
← Aqqaluk Lynge Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicInuit Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballActivista social Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótraductora, ambientalista, activista social Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm2813338 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

La mare de Watt-Cloutier era una intèrpret molt coneguda i el pare, un oficial de la Policia Muntada del Canadà. Durant els primers deu anys de la seva vida, Sheila es va criar a la manera tradicional, per la qual cosa viatjava amb trineus tirats per gossos, abans que l'enviessin a l'escola en Nova Escòcia i Churchill, Manitoba. Cap a la meitat de dècada de 1970, va treballar per a l'Hospital Ungava com a traductora de inuktitut i es va esforçar per millorar l'educació i les condicions sanitàries de la comunitat. De 1991 a 1995, va treballar com a consellera en el procés de revisió del sistema educatiu del nord de Quebec.[1]

Watt-Cloutier ha estat representant política dels inuit durant més d'una dècada. De 1995 a 1998, va ser secretària corporativa de Makivik Corporation, l'organització que reclama la devolució de les terres inuit canadenca establerta per al nord de Quebec (Nunavik) en virtut de l'Acord de 1975 de la badia de James i el nord de Quebec.

El 1995, va ser elegida presidenta del Consell Circumpolar Inuit (ICC) del Canadà i en va ser reelegida en 1998.[1][2] El ICC representa internacionalment els interessos dels inuit de Rússia, Alaska, el Canadà i Groenlàndia. Va actuar com a portaveu dels pobles indígenes de l'Àrtic en la negociació del Conveni d'Estocolm que prohibeix la fabricació i l'ús de contaminants orgànics persistents (COP), inclòs el bifenilo policlorado (PCB) o el DDT. Aquestes substàncies contaminen la cadena alimentària de l'Àrtic i s'acumulen en els cossos dels inuit, molts dels quals continuen subsistint amb el menjar local del país.[3]

El 2002, va ser elegida presidenta Internacional de la CPI, càrrec que va ocupar fins al 2006.[1][4] Posteriorment, la seva feina ha emfatitzat la cara humana de l'impacte del canvi climàtic global en el Desglaç àrtic. El 7 de desembre de 2005, basant-se en les troballes de l'Avaluació d'Impacte Climàtic de l'Àrtic, que projecta que és probable que la cultura de la caça inuit no pugui sobreviure a la pèrdua de gel marí i altres canvis que tindran lloc en les pròximes dècades, va llançar la primera acció legal internacional sobre el canvi climàtic: una petició, juntament amb 62 caçadors i ancians inuit de comunitats de tot el Canadà i Alaska, a la Comissió Interamericana de Drets Humans, al·legant que les emissions no controlades de gasos d'efecte d'hivernacle dels Estats Units violaven els drets humans culturals i ambientals dels inuit garantits per la Declaració Americana de Drets i Deures de l'Home de 1948.[5] Si bé la CIDH va decidir admetre a tràmit la seva petició, la Comissió va convidar a Watt-Cloutier a declarar amb el seu equip legal internacional (inclosos advocats de Earthjustice i del Centre de Dret Ambiental Internacional) en la seva primera audiència sobre canvi climàtic i drets humans l'1 de març de 2007.

El 2015 va publicar el llibre The Right to Be Cold, sobre els efectes del canvi climàtic en les comunitats inuit.[6]

Premis i reconeixements modifica

2002 - Premi del Medi Ambient Mundial, Associació Mundial d'Organitzacions No Governamentals - Washington, D. C., els Estats Units (en nom de ICC el Canadà).[7]

2004 - National Aboriginal Achievement Award (Medi Ambient), National Aboriginal Achievement Foundation (ara Indspire) - Ontario, el Canadà.

2005

2006

  • International Environmental Leadership Award, desè premi anual Green Cross International Millennium Awards, organitzat per Global Green, EE. UU. - Los Angeles, els EUA
  • Doctora honoraria en dret, Universitat de Winnipeg - Winnipeg, Manitoba, el Canadà.[10]
  • Esment a la trajectòria, Canadian Environment Awards - Vancouver, Columbia Britànica, el Canadà.[11][12]
  • Premi Internacional de Medi Ambient, Gal·la 2006, Dia de la Terra Canadà - Toronto, Ontario, el Canadà.[13]
  • Orde de Groenlàndia, Assemblea General de la Conferència Circumpolar Inuit - Barrow, Alaska, EE. UU.
  • Oficial de l'Orde del Canadà - Ottawa, Ontario, el Canadà.[14]

2007

  • El 2 de febrer de 2007, The Globe and Mail va publicar un informe que Watt-Cloutier, juntament amb l'ex vicepresident dels Estats Units Al Gore, havien estat nominats per al Premi Nobel de la Pau 2007 juntament amb altres 180 persones.[15] L'informe deia que havien estat nominats per Børge Brende i Heidi Sørensen, tots dos membres del parlament noruec. L'article també assenyalava que el Comitè Noruec del Nobel no comenta els noms de les persones que poden haver estat nominades i, d'acord amb els estatuts de la Fundació Nobel, no publiquen els noms.
  • Premi Rachel Carson - Stavanger, Noruega.[16]
  • Premi Mahbub ul Haq al Desenvolupament Humà, Premis al Desenvolupament Humà de les Nacions Unides - Nova York, EE. UU.[17]

2008

  • Premi Testimonial, Sopar Testimonial i Premis del 21.º Fòrum Anual de Política Pública - Toronto, Ontario, el Canadà
  • Doctora honoraria en dret, Universitat d'Ottawa - Ottawa, Ontario, el Canadà.[18]
  • Doctora honoraria en lletres, Universitat de Guelph - Guelph, el Canadà.[19]
  • Doctora honoraria en dret, Universitat de Windsor - Windsor, el Canadà.[20]
  • Doctora honoraria en dret, Royal Roads University - Victoria, el Canadà.[21]
  • Doctora honoraria en dret, Universitat Wilfrid Laurier - Waterloo, el Canadà.[22]
  • Doctorat honorari, INRS - Ciutat de Quebec, el Canadà.[23]
  • Doctora honoraria en dret, Universitat McMaster - Hamilton, el Canadà.[24]
  • Heroes of the Environment (2008), de Time en la categoria "Líders i visionaris".[25]

Publicacions modifica

  • "The Inuit Journey Towards a Pops-Free World." Northern Lights Against Pops: Combating Toxic Threats in the Arctic. Ed. David Leonard Downie i Terry Fenge. Mont-real: Premsa de la Universitat de McGill-Queen, 2003. 256–267.
  • "Don’t Abandon the Arctic to Climate Change". The Globe and Mail 24 de maig de 2006: A19.
  • "ICC responds to last week’s editorial". Nunatsiaq News 9 de juny de 2006: Opinió.
  • "Nunavut must think big, not small, on polar bears". Nunatsiaq News 19 de gener de 2007: Opinió.[26]
  • "The Strength to Go Forward". CBC: This I Believe 23 de maig de 2007.[27]
  • "Canada's Way". The Ottawa Citizen 29 d'agost de 2007.[28]
  • "Ozone treaty offers insurance against climate change". The Globe and Mail 6 de setembre de 2007: A19.[29]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Sheila Watt-Cloutier's Biography at the Government of Canada's Networks of Centres of Excellence
  2. ↑ «Alaska Federation of Natives - Leadership Forum». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 28 novembre 2006].
  3. ↑ See the Arctic Monitoring Assessment Programme (AMAP) for more information on POPs in the Arctic.
  4. ↑ «ICUN - The World Conservation Union». Arxivat de l'original el 19 de julio de 2008. [Consulta: 25 abril 2021].
  5. ↑ Sheila Watt-Cloutier's Petition to the Inter-American Commission on Human Rights at the ICC, 7 December 2005. Retrieved 27 November 2006.
  6. ↑ Penguin Random House Canada -The Right to Be Cold: One Woman's Story of Protecting Her Culture, the Arctic and the Whole Planet. Retrieved 10 May 2015.
  7. ↑ 2002 WANGO Awards. Retrieved 27 November 2006.
  8. ↑ The Sophie Prize, Winners, 2005, 14 June 2005. Retrieved 27 November 2006.
  9. ↑ Champions of the Earth Winners 2005 (biography and speech Arxivat 2011-01-04 a Wayback Machine.. Retrieved 27 November 2006.
  10. ↑ Honorary Doctor of Laws - Sheila Watt-Cloutier 2006 Arxivat 2017-09-07 a Wayback Machine.. Retrieved 27 November 2006.
  11. ↑ Canadian Environment Awards 2006, Citation of Lifetime Achievement Arxivat 2012-02-18 a Wayback Machine.. Retrieved 27 November 2006.
  12. ↑ «Sheila Watt-Cloutier - Canadian Environment Awards Citation of Lifetime Achievement network». Canadian Geographic, 2008. Arxivat de l'original el 18 de febrero de 2012. [Consulta: 3 octubre 2009].
  13. ↑ Earth Day Canada Gala 2006 Arxivat 2015-06-01 a Wayback Machine.. Retrieved 27 November 2006.
  14. ↑ «Governor General to invest 38 recipients into the Order of Canada». Arxivat de l'original el 2007-02-06. [Consulta: 16 desembre 2006].
  15. ↑ Inuit leader nominated for Nobel
  16. ↑ «Rachel Carson Prize Winners». Arxivat de l'original el 2007-08-20. [Consulta: 20 agost 2007].
  17. ↑ U.N. Secretary General Ban Ki Moon's Presentation of the Mahdub ul Haq Human Development Award to Sheila Watt-Cloutier
  18. ↑ «Office of the President» (en anglès). Office of the President. [Consulta: 26 abril 2021].
  19. ↑ «U of G News» (en anglès). U of G News. [Consulta: 26 abril 2021].
  20. ↑ «09/06/ Spring 2008 Honorary Degree recipients announced». web4.uwindsor.ca. Arxivat de l'original el 2021-04-26. [Consulta: 26 abril 2021].
  21. ↑ «Honorary Doctorate: Sheila Watt-Cloutier 2008». Arxivat de l'original el 2008-12-07. [Consulta: 8 novembre 2008].
  22. ↑ «Laurier to award two honorary doctorates at fall convocation». Arxivat de l'original el 2011-05-25. [Consulta: 23 novembre 2008].
  23. ↑ L'éminente écologiste Sheila Watt-Cloutier de passage à Québec pour recevoir un doctorat honoris causa de l'INRS
  24. ↑ «McMaster announces honorary degree recipients for Fall convocation». Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 23 novembre 2008].
  25. ↑ «Heroes of the Environment 2008». Arxivat de l'original el 26 de julio de 2009. [Consulta: 25 abril 2021].
  26. ↑ Nunavut must think big, not small, on polar bears[Enllaç no actiu], Retrieved 1 February 2007.
  27. ↑ This I Believe: "The Strength to Go Forward", Retrieved 20 August 2007.
  28. ↑ Canada's Way, Retrieved 22 September 2007.
  29. ↑ Ozone treaty offers insurance against climate change, Retrieved 22 September 2007.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sheila_Watt-Cloutier&oldid=33498244»