DDT
L'1,1,1-Tricloro-2,2-bis(4-clorofenil), abans anomenat dicloro-difenil-tricloroetà, més conegut com a DDT, és un organoclorat que contenen alguns insecticides. Es va sintetitzar per primera vegada el 1874, però va ser durant la Segona Guerra Mundial que es va començar a utilitzar per controlar les poblacions d'insectes que actuen com a vectors de malalties. Més tard va arribar l'ús agrícola i forestal. En la dècada de 1970 diversos estudis posaren al descobert l'efecte negatiu sobre la salut de les persones així com dins de les poblacions d'animals degut a la seva bioacumulació. Diverses normatives sobre la seva fabricació i comercialització sorgiren i actualment el seu ús es troba molt restringit legalment.
 | |
| Substància química | organoclorat, sòlid inflamable, carcinògen ocupacional, insecticida i compost químic |
|---|---|
| Massa molecular | 353,911739 uma |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₄H₉Cl₅ |
 | |
| SMILES canònic |
Model 2D C1=CC(=CC=C1C(C2=CC=C(C=C2)Cl)C(Cl)(Cl)Cl)Cl |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 0,99 g/cm³ (a 20 °C) |
| Punt de fusió | 108 °C |
| Punt de descomposició | 230 °F |
| Pressió de vapor | 2,0E-7 mm Hg (a 68 °F) |
| Perill | |
| Límit d'exposició promig ponderat en el temps |
1 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) 0,5 mg/m³ (10 h, sense valor) |
| Punt d'inflamabilitat |
77 °C (màxim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens) 72 °C (mínim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens) |
| IDLH | 500 mg/m³ |
 2
2
0
| |
 | |
Contingut
EfectesModifica
El DDT és un compost liposoluble, és a dir, que s'acumula en els teixits grassos; a més, és persistent, ja que triga generacions a desaparèixer i a sobre es transmet en la cadena tròfica. Al llibre "Primavera silenciosa" de Rachel Carson editat el 1962, va iniciar aquesta polèmica enumerant tots els problemes ambientals que tenia aquest pesticida i, fins i tot deia que si se seguia utilitzant el DDT s'acabarien extingint tots els ocells del planeta.
El DDT actua com un imitador de l'estrogen i pot provocar alteracions al sistema hormonal, desencadenant malalties relacionades amb el sistema reproductor i sistema immunològic. També afecta al sistema nerviós perifèric, sistema nerviós central i al fetge. Està catalogat per l'OMS (Organització Mundial de la Salut) com un ingredient actiu de classe II (moderadament perillós). Segons la IARC i l'Environmental Protection Agency es tracta d'un probable agent carcinogènic.[1]
Ús del DDTModifica
Actualment el DDT s'utilitza en la fabricació d'un insecticida que es diu dicofol. També està permès en el "control de vectors" per combatre la malària. D'acord amb la Convenció d'Estocolm de contaminants orgànics persistents (Stockholm Convention on Persistent Organic Pollutants, POPs), que havia de ser efectiva el 2004 l'ús de DDT s'havia de reduir i en darrer terme ser eliminat.[1] Tot i així l'OMS encara el considera un bon agent de control per aquelles regions on la malària és endèmica.
DDT a EspanyaModifica
Encara hi ha fàbriques que al produir dicofol i utilitzar aquest producte com a intermediari, aboquen DDT a rius provocant així una font de contaminació al medi ambient. També hi ha indicis que, en menors quantitats, entra DDT il·legalment.[2]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: DDT |
- ↑ 1,0 1,1 Laumann, Vanessa. Carina Weber. Environmental strategies to replace DDT and control malaria (pdf) (en anglès), Desembre de 2009. ISBN 978-3-9812334-5-2 [Consulta: 20 desembre 2009].
- ↑ «Deaths from pesticide poisoning in Spain from 1991 to 1996» (en anglès). Veterinary and Human Toxicology, n.40, 1998, p.166-8. [Consulta: 25 maig 2011].