Shioi Ukō
Shioi Ukō (塩井雨江; 3 de gener de 1869—1 de febrer de 1913),[1] pseudònim de Shioi Masao (塩井正男), va ser un poeta, estudiós de la literatura japonesa i educador japonès.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 gener 1869  prefectura de Hyōgo |
| Mort | 1r febrer 1913 (44 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Tòquio |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
| Ocupador | Universitat Femenina de Nara Universitat de les Dones del Japó |
- En aquest nom japonès, el cognom és Shioi.
Va néixer a l'antiga província de Tajima, avui part de la prefectura de Hyōgo.[1] Es va graduar en Literatura Japonesa a la Universitat Imperial de Tòquio. Durant els seus anys d'estudiant a la universitat va formar part de la societat poètica Asakasha, encapçalada per Ochiai Naobumi, i el 1894 va traduir de La dama del llac de Walter Scott adaptada el ritme i la mètrica literària clàssica japonesa de versos de 5 i 7 síl·labes, una traducció que li va fer guanyar un important reconeixement.[2] Va publicar diversos poemes a la revista Teikoku Bungaku com Miyama no Bijin i Iso no Fuetake, compostos en un estil elegant i pur, de marcada dicció clàssica, que va sentar les bases de la seva reputació com a escriptor capdavanter de poesia a la manera arcaica.[2] En col·laboració amb els seus companys de classe Takeshima Hagoromo i Ōmachi Keigetsu. Amb ells dos va escriure i publicar una col·lecció de poemes anomenada Bibun Imbun Hana Momiji («Flors i fulles de tardor de la prosa belletrística i el vers rimat»), format per obres de prosa ornada i classicitzant, en un estil literari totalment conservador.[2][3] També va escriure altres poemaris com Kono Hana o Ankō Soei i va escriure poesia en format waka. D'altra banda, va escriure treballs acadèmics sobre literatura japonesa com Shin Kokinwakashū i Kagawa Kageki, biografies de dones famoses, anècdotes històriques i assajos diversos.[2]
En termes generals, se'l considera un poeta de vers lliure membre del moviment poètic defensor de l'estil poètic arcaic i elegant,[4] membre de l'Akamonha o Daigakuha (Escola de la Universitat Imperial), també anomenada Gihoka, pel seu estil poètic conservador. Es va mostrar contrari a la idea de la nova poesia que s'estava gestant a la seva època.[3] Algun crític contemporani el va qualificar amb el més característic dels poetes d'estil imprecís i somiador de la poesia japonesa recent. Posteriorment, les antologies pràcticament l'han ignorat, l'historiador de la literatura Donald Keene el va anomenar «el poeta ara oblidat».[3]
En l'àmbit professional, va treballar com a professor a la Universitat de Dones del Japó i a l'Escola Normal Superior de Dones de Nara, on va ser respectat per les seves alumnes per la seva formalitat i sinceritat.[2]
Després de la seva mort, les seves obres van ser editades pels seus companys Takeshima Hagoromo i Ōmachi Keigetsu i publicats amb el títol Ukō Zenshū.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «塩井雨江（読み）シオイウコウ» (en japonès). Kotobank. Asahi Shimbun. [Consulta: 5 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Hisamatsu, Sen'ichi. Biographical Dictionary of Japanese Literature (en anglès). Nova York: Kondasha International, 1977, p. 328-329. ISBN 0-87011-253-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Khan, Robert Omar. Ariake no wakare : genre, gender, and genealogy in a late 12th century monogatari (tesi) (en anglès). University of British Columbia, 1998, p. 48-49.
- ↑ Morton, Leith «The Concept of Romantic Love in the Taiyō Magazine 1895-1905». Japan Review, 1997, pàg. 96.