Obre el menú principal

Siagri (Siagrius) fou comte de l'Albigès amb seu a Albi, nomenat el 618, i duc de Marsella o Provença des del 625; va morir en una data desconeguda poc temps després, abans del 630.

Infotaula de personaSiagri de l'Albigès
Altres
Títol Comte
Modifica les dades a Wikidata

Siagri era fill de Salvi i Ercanfreda, de nobles famílies galo-romanes d'Albi. Tenia dos germans mascles, Rústic, que va abraçar l'estat eclesiàstic i fou arxidiaca de Rodès i abat palatí (és a dir intendent de la capella del rei), i sant Desideri (conegut com a saint Gery), tresorer reial i bisbe de Cahors; i dues germanes femelles, Salvia i Avita. Els tres germans foren cridats a la cort per Clotari II el 613 i educats acuradament per ocupar els més alts càrrecs.

Deguts als bons serveis com a comte de l'Albigès, el rei Clotari II li va concedir el govern de Marsella que portava inclòs el de bona part de Provença amb títol de dux i patrici, vers el 625. En aquest temps Siagri s'havia casat amb Bertolena, dama noble de la ciutat d'Albi. Es creu que el càrrec de comte d'Albi o de l'Albigès fou cobert per sant Goeric o Abbó que segons es creu tradicionalment, abans de ser escollit bisbe de Metz el 627 havia estat comte de l'Albigès i d'una part d'Aquitània. Goeric va succeir a Metz a saint Arnoul, que era suposadament un parent proper seu[1]

A la mort de Siagri, entre el 628 i el 630, el seu germà sant Desideri (anomenat Desideri d'Albi, Desideri de Cahors, Desideri de Marsella, Desideri de Provença) fou nomenat duc de Marsella o Provença al seu lloc, ja que Siagri no tenia fills. La successió privada Siagri la va deixar quasi totalment als pobres i a les esglésies. La seva muller Bertolena va viure uns anys virtuosament i amb austeritat i finalment va fer amb els béns el mateix que el seu marit. Desideri va prendre nominal possessió del ducat però el va abandonar al cap de poc per retornar a la cort on va restar com a tresorer amb facultats ampliades.

NotesModifica

  1. Goeric era fill de Gamard, el qual era germà d'Ansbert avi de sant Arnoul i descendent de Tonanci Ferriol el prefecte de les Gàl·lies; també s'assegura que Goeric era oncle patern o fins i tot germà de santa Sigolena, abadessa de Troclar a l'Albigès; totes aquestes genealogies són molt dubtoses

ReferènciaModifica

Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).