Silveri Fàbregas i Sensat

Silveri Fàbregas i Sensat (El Masnou, 1890Barcelona, 4 de juny del 1928) va ser un pianista, professor i compositor maresmenc.[1]

Infotaula de personaSilveri Fàbregas i Sensat

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1890 Modifica el valor a Wikidata
el Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1928 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Activitat
Ocupacióempresari, compositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Havia estat vinculat al Casino del Masnou, en representació del qual participà en la comissió per homenatjar el també masnoví mestre Millet el 1918.[2] L'any 1916 era professor de piano a l'"Acadèmia Granados"[3] i encara ensenyava piano el 1926.[4] De febrer de 1925 a l'octubre de 1926, la cantant Pilar Rufí (1892-1969) i Silveri Fàbregas com a pianista acompanyant van fer una gira de concerts de lieder per diverses ciutats catalanes.

A més d'un gran nombre de cançons, Fàbregas va ser autor de la sardana Flors del Masnou.[5] En morir, als 38 anys, el Casino del Masnou li dedicà un concert pòstum el 27 de setembre de 1928, amb interpretacions de Conxita Badia i Josep Caminals. L'any 1935 l'Ajuntament del Masnou el distingí posant el seu nom a un carrer.

Cançons modifica

[6]

  • A una nova amiga (1925), per a veu i piano, sobre una poesia de Josep Maria de Sagarra.
  • Albada, per a veu i piano, sobre una poesia d'Apel·les Mestres.
  • Cançó, per a veu i piano, sobre una poesia de Maurice Maeterlinck traduïda per Emili Guanyavents.
  • La carta, per a veu i piano, sobre una poesia d'Henri Barbusse traduïda per Emili Guanyavents.
  • Coses del món, per a veu i piano, sobre una poesia de Johann Uhland traduïda per Pere Jordi Bassegoda.
  • Gardènies (1927), per a veu i piano, sobre una poesia de Josep Carner.
  • El gessamí i la rosa, per a veu i piano, sobre una poesia de Josep Carner.
  • Minuet, per a veu i piano, sobre una poesia de Fernand Gregh traduïda per Emili Guanyavents.
  • No perdem temps (1925), per a veu i piano, sobre una poesia d'Apel·les Mestres.
  • Nocturn, per a veu i piano, sobre una poesia de Stuart Merrill traduïda per Emili Guanyavents.
  • Preludi de primavera (1925), per a veu i piano, sobre una poesia d'Apel·les Mestres i dedicada a Emili Vendrell (pare).
  • Romance de Fonte-frida, per a veu i piano.
  • Romance, de Rosa Fresca (1925), per a veu i piano.
  • Tarongers florits, per a veu i piano, sobre una poesia de Pere Jordi Bassegoda.
  • Truquen els joves (1925), per a veu i piano, sobre una poesia d'Apel·les Mestres.
  • Violetes desembrals, per a veu i piano, sobre una poesia de Josep Carner.

Referències modifica

  1. «Noticias necrológicas». ABC (Madrid), 06-06-1928, pàg. 28.
    La Publicitat, juny 1928, pàg. 3.
  2. «Homenaje al mestro Millet». La Vanguardia, 1º Julio 1928, pàg. 3.
  3. «[Anunci] Academia Granados». La Vanguardia, 16-09-1916, pàg. 16.
  4. «Programa de mà d'un concert dels seus alumnes (Barcelona, 1926)». [Consulta: 1r març 2014].
  5. «Silveri Fàbregas, al web "Boig per la sardana"».
  6. «Inventari del fons Conxita Badia a la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1r març 2014].