Casino del Masnou
El Casino del Masnou és una entitat cultural del municipi del Masnou. L'edifici on es troba està protegit com a bé cultural d'interès local. Es va construir a les dependències del mas de Can Fontanills, del qual en resta la façana i la planta baixa.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Bonaventura Bassegoda i Amigó | |||
| Construcció | XX Inici | |||
| Cronologia | ||||
| 1950 | reconstrucció | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català arquitectura eclèctica: teatre | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Masnou (Maresme) | |||
| Localització | C. Barcelona, 1. El Masnou (Maresme) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Identificador | 8627 | |||
.jpg)
Descripció de l'edificiModifica
Edifici civil. El seu interès recau a l'adaptació d'un nou edifici a l'antic mas, anomenat Can Fontanills, situat al centre del conjunt, del que es conserva la planta baixa, la porta d'accés i una de les finestres gòtiques de la façana. El nou edifici es menja la torre de defensa i reprodueix les finestres originals. La banda esquerra del Casino constitueix el recinte del teatre i la banda dreta està formada per l'entrada principal i la Rotonda, al sostre de la qual les interseccions de l'entramat són rematats amb elements decoratius de manera que semblen claus penjants. Els elements arquitectònics són absolutament heterogenis: gòtics, neoclàssics, modernistes i eclèctics.[1]
Teatre[1]Modifica
Presenta un aire neoclàssic i romàntic. Consta d'una platea amb tribunes laterals a la planta baixa i una balconada correguda de forma aproximadament semicircular i sostinguda per columnetes de ferro colat. Les decoracions, motllures i plafons del sostre són fets de guix. Són també interessants les baranes de ferro forjat i les làmpades modernistes.[1]
Algunes peces del teatre són reutilitzades d'algun lloc de Barcelona.[1]
Forjats[1]Modifica
Reixat del Mas Vell del Casino, que tanca el jardí. La porta d'accés es troba al centre i en ella se situen les inicials M.A. del seu antic propietari, Miquel Amat. És de ferro i està formada per un conjunt de barres paral·leles i encreuades. Hi ha remats amb elements vegetals i línies sinuoses típiques del modernisme.[1]
Elements constructius que demostren la marcada tendència modernista del Casino. Observen com tant a l'empunyadura o estirador de la porta com el ferro forjat de la pèrgola de la rotonda s'accentua el valor decoratiu a través de corbes sinuoses, asimètriques i acabades en reganyols o espirals.[1]
HistòriaModifica
El Casino del Masnou neix com entitat l'any 1876. La idea d'un nou edifici la duu a la pràctica Pere Guerau Maristany, comte de Lavern, situant-lo a la masia de "Can Fontanills", propietat de Miquel Amat i Lluch. El mas tenia una torre de guaita que va ser enderrocada l'any 1902 amb la reforma per convertir el mas en el Casino. L'any 1903 s'inauguren la rotonda, sales de joc, billar i altres dependències. El 1904 s'obre també, el teatre. L'entrada principal modernista és de 1902.[1]
Can Fontanills data de 1375, quan la comprà Joan Fontanills. Entre 1876 i 1887 hi va haver al pis del mas el Col·legi del Comerç del pedagog Francesc Flos i Calcat, que fou l'embrió del que a partir de 1898 aplicaria al col·legi de Sant Jordi de Barcelona. Les terres del mas Fontanills eren a l'est, a l'actual Ocata i es van urbanitzar a la segona meitat del segle xix. El carrer anomenat "carrer de Fontanills" està dedicat a la família que parcel·là i urbanitzà la zona.[2]
PresidentsModifica
- Categoria principal: Presidents del Casino del Masnou
Entre els seus presidents històrics destaquen:
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casino del Masnou |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Casino del Masnou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ MURAY, Joan. "El mas Fontanills -de casa de pagès ... a Casino del Masnou, passant per col·legi" dins Gent del Masnou, núm. 205, maig 2004