Bonaventura Bassegoda i Amigó

arquitecte català

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940)[1][2] fou un arquitecte i escriptor català. Fou pare dels també arquitectes Bonaventura Bassegoda i Musté (1896-1987) i Pere-Jordi Bassegoda i Musté (1892-1988).[3]

Infotaula de personaBonaventura Bassegoda i Amigó
Ramon Casas - MNAC- Bonaventura Bassegoda- 027310-D 006468.jpg
modifica
Biografia
Naixement16 maig 1862 modifica
Barcelona modifica
Mort29 novembre 1940 modifica (78 anys)
Barcelona modifica
Lloc d'enterramentCementiri de Montjuïc modifica
Activitat
OcupacióArquitecte i escriptor modifica
PartitUnió Catalanista modifica
Membre de
MovimentModernisme català modifica
Família
FillsBonaventura Bassegoda i Musté modifica
GermansJoaquim Bassegoda i Amigó modifica
Premis

BiografiaModifica

Membre de la segona generació dels Bassegoda, una família barcelonina d'arquitectes originària del poble de Bassegoda (municipi d'Albanyà, Alt Empordà).[3] A principis del segle XIX els seus membres es traslladaren a Barcelona, com a paletes. Els membres de la primera generació varen ser Pere Bassegoda i Mateu (1817—1908), mestre d'obres, i contractista amb els seus germans paletes: Josep i Bonaventura. Aquest segon era el pare de Bonaventura i dels seus germans: Joaquim Bassegoda i Amigó, amb qui va treballar associat,[3] Ramon-Enric i Josepa.

Fou secretari de la Junta Permanent de l'assemblea olotina de la Unió Catalanista el 1897. Milità a la Lliga de Catalunya i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1922) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Com a escriptor fou premiat als Jocs Florals del 1880, el 1881, el 1884 i el 1885. També fou redactor de La Renaixença, La Ilustració Catalana i L'Avenç, i col·laborà, des del 1905, al Diario de Barcelona i, després, a La Vanguardia.

Com a arquitecte participà en el pla de reforma de Barcelona. Les seves obres més representatives són la casa Rocamora (entre el passeig de Gràcia i el carrer de Casp), la casa Berenguer (carrer de la Diputació) i el col·legi Comtal (1906), amb el que va guanyar el concurs anual d'edificis artístics a Barcelona; el Casino del Masnou, la casa Malagrida d'Olot i l'escola Garcia Fossas d'Igualada (1937).[4]

Fou arquitecte municipal d'Igualada,[4] ciutat on l'any 1940 fou autor de la capella del cementiri vell, que reemplaçà l'anterior capella destruïda durant la guerra civil.[5]

Concepció de l'arquitectura gòticaModifica

Ambdós germans Bassegoda van fer sengles conferències en què manifestaren obertament què significava per ells l'estil gòtic en el qual s'inspiraven per edificar les seves construccions modernistes:[1] El 1887 el germà gran, Joaquim, féu la seva primera conferència «La catedral de Girona» exposant una primerenca idea sobre l'arquitectura gòtica del país. Aquesta fou ampliada pel germà petit, Bonaventura, el 1896 en una segona conferència «L'arquitectura gòtica a Catalunya». Ambdós assaigs desenvoluparen d'una manera més tècnica i analítica la proposta romàntica esbossada per Pau Milà i Fontanals i Pau Piferrer i Fàbregas uns anys abans, i provant-la amb base a l'arqueologia positivista francesa.

En resum, encimbellaven el romànic com l'art nacional català, qualificant com a genuïnes fins i tot les obres de transició, i reafirmaven la tesi que el gòtic s'havia implantat sobtadament al Llenguadoc (i per tant a Catalunya) arran de la croada contra els càtars. El nostre gòtic, però, molt diferent del francès, creien que s'havia adaptat al país mantenint certes característiques essencials de l'estil anterior.[1] Aquest argument, ja reivindicat per Piferrer, era clarament influït per les tesis romàntico-positivistes de Víctor Hugo i de l'arxiarquitecte Viollet-le-Duc: els quals veien el gòtic com un art laic, i en canvi beneïen el romànic (i la seva continuïtat) en entendre'l com la ortodòxia catòlica.[1]

Obres literàriesModifica

  • Viva l'avi! (1885)
  • Pluja d'estiu (1886)
  • Mero (1887)
  • Joc de cartes (1887),
  • Quaranta graus al sol (1886)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre i Campi, 1998, p. 110.
  2. Fitxa del Col·legi d'arquitectes de Barcelona
  3. 3,0 3,1 3,2 «Família Bassegoda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 ADEQUACIÓ DEL C.E.I.P. GARCIA I FOSSAS. Antecedents de partida
  5. Tríptic "El cementiri vell d'Igualada. Un espai per descobrir". Institut municipal de cultura d'Igualada.

BibliografiaModifica

  • L'obra arquitectònica de Pere, Joaquim i Bonaventura Bassegoda (1856-1934), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1995.
  • RICO, Miquel. ROIG, Marta. L’obra arquitectònica de Bonaventura Bassegoda i Amigó a la vila del Masnou. Ajuntament del Masnou - Arxiu Històric Municipal. El Masnou, 2016.
  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.. ISBN 84-297-3521-6. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonaventura Bassegoda i Amigó


Premis i fites
Precedit per:
Josep Puiggarí i Llobet
Celestí Ribera Aguilar (electe)
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla VIII

1922-1940
Succeït per:
Francesc Ràfols (electe)
Josep Maria de Sagarra (electe)
Eduard Junyent i Subirà