Eixample Malagrida

L'Eixample Malagrida és un barri d'Olot, a la Garrotxa. Es començà a urbanitzar el 1916 seguint l'estil de les ciutats-jardí angleses. Té una estructura radial de carrers que convergeixen en la plaça d'Espanya. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Eixample Malagrida
Dades
TipusBarri Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xx
Característiques
Estil arquitectònicNoucentisme
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaOlot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarri Malagrida
 42° 10′ 39″ N, 2° 29′ 10″ E / 42.17739°N,2.48622°E / 42.17739; 2.48622Coord.: 42° 10′ 39″ N, 2° 29′ 10″ E / 42.17739°N,2.48622°E / 42.17739; 2.48622
Bé integrant del patrimoni cultural català
Identificador46525

HistòriaModifica

El 1916, Manuel Malagrida i Fontanet, un indià enriquit amb el comerç del tabac, encetà la renovació urbanística d'Olot amb la construcció d'una ciutat jardí amb grans torres i edificis envoltats de jardins. La zona escollida foren uns aiguamolls, "El Pla dels Llacs", que s'estenien al sud-oest del nucli antic de la ciutat. El disseny el feren en Malagrida i, en la part tècnica, l'arquitecte municipal Joan Roca i Pinet. El promotor volgué mostrar l'agermanament Espanya-Amèrica batejant amb el nom de "pont de Colom" el pas que salva el Fluvià i posant noms de regions espanyoles i de països americans a les vies que encreuaven el barri. La segona fase del projecte, que havia de dur a terme l'arquitecte Josep Esteve, només es plasmà amb el pont esmentat, del 1926, que havia d'unir-ne les dues parts.[1]

La urbanització fou inaugurada solemnement el 26 d'octubre del 1927 pel rei Alfons XIII quan aquest visità Olot convidat per en Manuel Malagrida.[1]

DescripcióModifica

 
Torre Malagrida

El barri de l'Eixample Malagrida es va començar a urbanitzar el 1916 seguint l'estil de les ciutats-jardí noucentistes angleses, caracteritzades per abundants zones verdes entre les quals es construïen cases. Estructuralment consisteix en carrers radials que pateixen de les places d'Amèrica i d'Espanya, i enllaçats pel pont Colom al pas del riu Fluvià. Els terrenys pertanyien a Manuel Malagrida, qui els va cedir a l'ajuntament, amb la condició que cap carrer o plaça portés el seu nom, i que les dues avingudes principals dugessin els noms d'Espanya i de la República Argentina. El projecte preveia la construcció de les infraestructures pròpies d'un barri: una escola, un museu, una biblioteca, uns jardins públics en el Prat de les Mores, i inclús el Círculo Olotense. A més a més es van cedir els xamfrans de la plaça central per aixecar-hi la casa de la vila. En definitiva una ciutat jardí amb grans torres i edificis envoltats de jardins.[1]

Són remarcables la casa Masramon, de 1913-1914 i obra de Rafael Masó,[2] la casa Pons i Tusquets (1916, arquitecte Albert Blasco)[3] i la "Torre Malagrida" que el promotor s'hi feu construir el 1920 en estil noucentista (arquitecte Bonaventura Bassegoda). En l'actualitat aquesta és de propietat municipal i estatja un alberg juvenil.[4] Altres edificis per a esmentar són la Torre de la Riba, les cases Vayreda i Juncosa i el "Grup Escolar Malagrida" (1926, Josep Goday).[5] En la ciutat jardí també s'hi bastí la Biblioteca Popular (1918), en l'estil noucentista que la Mancomunitat emprà en aquests edificis. No es conserva en l'actualitat.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Eixample Malagrida». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 23 abril 2019].
  2. «Casa Masramon». Arxivat de l'original el 2008-11-20. [Consulta: 18 març 2008].
  3. «Casa Pons i Tusquets». Arxivat de l'original el 2008-11-20. [Consulta: 18 març 2008].
  4. Xanascat. «Albergs de la Xanascat». Arxivat de l'original el 2010-10-01. [Consulta: 18 març 2008].
  5. Domènech, Gemma «Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar». Revista de Girona, n.232, setembre-octubre 2005, p.87 [Consulta: 1r gener 2012].

BibliografiaModifica

  • Antonio Salcedo Miliani Manuel Malagrida, un indiano de tierra adentro, ponència a V Jornades d'estudis catalano-americans Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1997
  • Josep Maria Dou i Camps Olot en el transcurs del temps: recull de fotografies, postals i textos Olot: Miquel Plana, 1984-1987
  • Joaquim Español [i cols.] Guia d'arquitectura d'Olot Girona: Col·legi Oficial d'Arquitectes, 1979
  • Joaquim Danés i Torras Història d'Olot Olot: Aubert – Ajuntament d'Olot, 1977-2003
  • Joaquim Danés i Torras Llibre d'Olot Barcelona: Selecta, 1955
  • Olot. Ciudad jardín realizada por Manuel Malagrida Olot: Manuel Malagrida, 1927
  • Miquel Juanola i Benet Emociones del alma olotense: crónica comentada de la visita regia a la Muy Leal Ciudad de Olot Olot: Ramon Bonet, 1927

Vegeu tambéModifica

EnllaçosModifica