Bonaventura Bassegoda i Musté

arquitecte català

Bonaventura Bassegoda i Musté (Barcelona, 3 de juny de 1896[1] — Barcelona, 29 de març de 1987[2])[3] fou un arquitecte català, fill de l'arquitecte i escriptor Bonaventura Bassegoda i Amigó. Se l'ha considerat un dels grans especialistes a Espanya de l'ús de formigó armat.[4]

Plantilla:Infotaula personaBonaventura Bassegoda i Musté
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1896 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1987 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsJoan Bassegoda i Nonell Modifica el valor a Wikidata
PareBonaventura Bassegoda i Amigó Modifica el valor a Wikidata
GermansPere-Jordi Bassegoda i Musté Modifica el valor a Wikidata
ParentsBonaventura Bassegoda i Hugas, net Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Va néixer al carrer Aragó de Barcelona, fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó i d'Elvira Musté i Puig, ambdós barcelonins. El seu avi patern també es deia Bonaventura. Els Bassegoda provenien del poble de Bassegoda (municipi d'Albanyà, Alt Empordà).

Va ser catedràtic i secretari perpetu de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.[3] Durant la guerra civil espanyola va construir refugis, fet que li va portar problemes l'any 1939.[4] Projectà l'Escola Garcia Fossas, a Igualada, promoguda pels germans Garcia Fossas.[3] L'any 1943 fou autor del baldaquí de l'altar major de l'església de Santa Maria d'Igualada[5] i dissenyà la capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús, inaugurada el 1946 en aquest temple. En aquesta ciutat projectà el 1946 la Farinera Grifé,[6] així com la Font de la plaça de la Creu construïda el 1954.[7]

Fou autor del Mercat del Guinardó, inaugurat l'any 1954,[4] edifici que l'any 2009 l'Ajuntament de Barcelona pretenia enderrocar, conservant només la torre d'entrada, i enderrocant la immensa nau diàfana suportada per cinc grans arcs de formigó de 30 metres de llum.[4]

Publicà diverses monografies i fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l'orde d'Alfons X el Savi.[3] Es va casar amb Clotilde Nonell i Tamburini[2] i foren pares del també arquitecte Joan Bassegoda i Nonell.[4]

Llibres publicats

modifica
  • Voltes primes de formigó armat (1936)
  • La bóveda catalana (1947)
  • Tratamiento eléctrico de los terrenos (1950)
  • Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción (1966)
  • Nuevo glosario (1976)

Referències

modifica