Ocata (barri del Masnou)

barri del Masnou

Ocata és un barri litoral del Masnou (Maresme), amb el qual forma un continuum urbà, a llevant del centre de la vila.

Infotaula de geografia políticaOcata
Platja Ocata.jpg
Platja d'Ocata Modifica el valor a Wikidata

Localització
 41° 28′ 52″ N, 2° 19′ 20″ E / 41.48111°N,2.32222°E / 41.48111; 2.32222
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme
Municipiel Masnou Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08320 Modifica el valor a Wikidata

EtimologiaModifica

El topònim ja existia abans del segle xix, quan el Masnou es va independitzar de Teià. En els documents apareix escrit amb article com l'Ocata o l'Eucata. Hi ha diverses teories sobre l'origen del nom.[1]

Segons la tradició més estesa, el nom d'Ocata vindria de la població immigrant del municipi occità de Leucata. Segons aquesta hipòtesi, durant la Guerra dels Segadors, vaixells de Leucata estigueren durant algun temps ancorats davant la platja de Teià (actual el Masnou), en espera de rebre ordres; i, amb el Tractat dels Pirineus, quan Leucata quedà integrada a la Corona francesa, els mariners decidiren quedar-se i fundar el barri d'Ocata. Aquesta hipòtesi ha estat posteriorment refutada, ja que en els padrons d'habitants no hi ha cap habitant procedent de Leucata o de poblacions properes, i ni l'arxiu departamental de l'Aude —on pertany Leucata— ni la bibliografia específica no permeten afirmar que hi hagués un procés migratori de Leucata cap al Masnou.[2]

Una altra versió gens plausible relaciona el nom del barri amb la deessa grega Hècate.[3]

Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniae, indica que la forma correcta del topònim masnoví és l'Ocata (amb l'article). El relaciona amb altres topònims similars com l'antiga plaça de l'Aucata, on hi ha l'actual estació de França de Barcelona; el Serrat de l'Ocata, a l'Ametlla del Vallès; el mas l'Ocata, d'Olvan; i també el cognom Locata, documentat a Girona. De tot plegat dedueix l'origen al municipi occità de Leucata, que hauria donat origen al cognom i als diversos topònims catalans.[4]

GeografiaModifica

Ocata es troba entre el torrent de Vallmora i el torrent d'Ase. S'estén per la carretera N-II, paral·lelament a la via de ferrocarril de la línia R1 de Rodalia de Barcelona (de Rodalies de Catalunya, Renfe), en la qual té baixador (l'estació d'Ocata).[5]

A la platja d'Ocata, concretament en un punt on desemboca la riera de Teià, acaba el meridià verd. Una placa amb la inscripció «en aquest punt de Catalunya acaba el meridià verd que comença a Dunkerque» ho recorda.[6]

Gastronomia [cal citació]Modifica

Entre altres menjars característics d'Ocata es troben:

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ocata
  1. Giralt i Rosés, Carme; Pera i Crusat, Joaquim. El Masnou, ahir i avui. Barcelona: Caixa d'Estalvis de Catalunya, 1985, p. 36-38. 
  2. Toran, Rosa. Història Contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2017, p. 42. 
  3. Plaça d'Ocata - El Masnou terra de mar
  4. Coromines i Vingneux, Joan. «Volum VI». A: Onomasticon Cataloniae: els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial, 1996. 
  5. «Ocata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Monuments Commemoratius de Catalunya - El meridià Verd». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 desembre 2020].