Silvia Piñeiro

Sylvia Gabriela Piñeiro Rodríguez (Santiago, 27 de juny de 1922 - ibídem, 15 de maig de 2003), més coneguda com a Silvia Piñeiro, va ser una primera actriu xilena. Premi Nacional d'Art de Xile en 1988 i guanyadora dels Premis Ondas a la millor actriu iberoamericana de televisió, en 1969. Piñeiro representa una les màximes figures de la naixent televisió xilena de les dècades de 1960.

Silvia Piñeiro

Biografia
Naixement	27 juny 1922 Santiago de Xile
Mort	15 maig 2003 (80 anys) Santiago de Xile
Sepultura	Parque del Recuerdo
Residència	Santiago de Xile
Religió	Catolicisme
Formació	Pontifícia Universitat Catòlica de Xile - llicenciatura (1950–1954) Liceo Javiera Carrera
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Ocupació	actriu, mànager de producció
Activitat	1950 -
Professors	Pedro Mortheiru (en)
Premis
(1988)  Premi Nacional d'Art de Xile (1977)  Premio Ondas a la mejor actriz iberoamericana de televisión (en)

Va ser una de les poques actrius xilenes obertament pinochetista i fervent admiradora d'Augusto Pinochet, President de la Dictadura Militar de disset anys, des de 1973 a 1990. En la seva carrera com a actriu, Piñeiro va participar en 70 obres de teatre, 25 d'elles produïdes per la seva companyia, 12 telenovel·les, dues pel·lícules, una reeixida comèdia per a televisió (Juani en sociedad) i un programa que va portar el seu nom El show de Silvia Piñeiro.

Biografia

Nascuda el 27 de juny de 1922 a Providencia, Silvia era filla de Francisco Piñeiro i Ema Rodríguez i els seus germans eren Adriana, Hilda i Francisco. Tota la seva infància la va viure a l'Avinguda Matta encara que va estudiar al British High School i als liceus de nenes N. 1 i N. 5, on va manifestar aviat el seu interès per la gimnàstica i el basquetbol impulsada pel seu pare, qui es va destacar com a dirigent esportiu. Va iniciar una breu carrera esportiva que la va convertir en campiona sud-americana de basquetbol. Va canviar l'entusiasme esportiu per una afable vida de província d'Iquique. Tenia 20 anys, era promesa amb l'enginyer Leopoldo Contreras i el seu major gest de frivolitat d'aquest període va ser guanyar el regnat de la Festa de la Primavera de la ciutat. Després vindrien les actuacions espontànies per als seus amics i una fracassada postulació al Teatro UC de la Universitat Catòlica de Xile. Però ho va tornar a intentar i en 1950 es va convertir en alumna de la UC.

La seva carrera professional va començar en 1950 amb la participació en nombroses obres, entre elles, Ángeles en desgracia de Noël Coward. Actuà en comèdies musicals com La Pérgola de las Flores d'Isidora Aguirre i Francisco Flores del Campo, Mi querido Presidente de Miguel Frank, i en la versió xilena de Hello Dolly.

En cinema actuà a Deja que los perros ladren, Nunca en domingo, ¡Esta Señorita Trini, ¡Ufa con el sexo! (1968) i El cuerpo y la sangre, entre altres.

En televisió va marcar època amb programes com Los Moller, En su casa i durant algunes temporades (1967 - 1971), a Juani en Sociedad, la sèrie còmica amb més èxit de Canal 13 protagonitzada per artistes com Nelly Meruane, Violeta Vidaurre, Sonia Viveros i Emilio Gaete. Posteriorment va participar en una dotzena de telenovel·les produïdes per Canal 13 i TVN.

En 1969 va ser guardonada amb el Premi Ondas a la millor actriu iberoamericana. En 1988 se li va concedir el Premi Nacional d'Art de Xile, i en 1994 se li va atorgar el Premi APES a la Trajectòria.

Últims anys

En 1997, es van fer públics els efectes de la seva cessament i de la inadequada administració dels seus diners. Fins i tot fins fa pocs anys l'actriu insistia en la seva necessitat de treballar. Mai va aconseguir finançament per a crear la Fundació Silvia Piñeiro, amb la qual volia becar a estudiants de recursos escassos.

La nit d'octubre de 1997 en què va aparèixer en cadira de rodes en el programa Domingo a domingo de Megavisión portava un any cessant. Emocionada, va parlar de la precarietat econòmica en què vivia i va pregar per un treball. Els diners del Premi Nacional (20 UTM) i les tres pensions de gràcia (cadascuna d'uns $66 mil) no li arribaven per viure.

El cas va mobilitzar als productors de Viva el lunes, l'espai de Canal 13 que registrava el major ràting de l'època. En directe, una nit de novembre de 1997, Silvia Piñeiro va rebre les claus d'un departament al centre de Santiago.

L'actriu va morir el 15 de maig de 2003 a les 02.00 de la matinada. Les seves restes van ser vetllades al Cementiri Parque del Recuerdo.

Televisió

Telenovel·les

Telesèries
Any	Telesèrie	Paper	Canal
1982	De cara al mañana	Beatriz Bañados	TVN
	Celos	Elena Echeñique	Canal 13
1984	Andrea	Marta Ríos	Canal 13
1986	La Villa	Ana Victoria	TVN
1987	Mi nombre es Lara	Florencia Valle	TVN
1988	Bellas y audaces	Adelaida Padilla	TVN
	Las dos caras del amor	Raquel Astaburuaga	TVN
1989	A la sombra del ángel	Magnolia	TVN
1993	Marrón Glacé	Lina	Canal 13
	Doble Juego	Leticia	Canal 13
1994	Champaña	Carlota, viuda de Jurandir	Canal 13
1995	Estúpido Cupido	Carlota Meza	TVN
1996	Marrón Glacé, el regreso	Lina	Canal 13

Sèries i minisèries

Sèrie de televisió
Any	Sèrie	Paper	Canal
1967-1971	Juani en Sociedad	Bebé McKay de Moller	Canal 13
1975	La pérgola de la flores (teleteatre xilè)	Laura Larraín	TVN
1989	Teresa de los Andes	Madre Bouscayrol	TVN

Teatre

• La casa de la noche (1954)
• Entre gallos y medianoche (1957)
• ¡Esta señorita Trini! (1958)
• Deja que los perros ladren (1959)
• La pérgola de las flores (1960, 1975) - Laura Larraín, Vda. de Valenzuela
• La comezón del séptimo año
• La pulga en la oreja
• Cabaret Bijoux (1982)
• Sarah Bernhardt (1984)
• Los chicos de la fiesta (1991)