Silvia Venegas Venegas
Silvia Venegas Venegas (Santa Marta, província de Badajoz, 1982) és una directora, productora i guionista espanyola. És acadèmica de la Acadèmia de Cinema Europeu, i ha rebut diversos reconeixements per la seva trajectòria realitzant documentals, incloent el Premio Goya en 2014.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1982  (41/42 anys)Santa Marta (Província de Badajoz) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de les Illes Balears Universitat Carlos III de Madrid Universitat Antonio de Nebrija |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, productora de cinema, guionista |
Premis
| |
| Lloc web | makingdoc.com |
   | |
Educació i inicis modifica
Després d'estudiar Història en la Universitat de les Illes Balears, Periodisme en la Universitat Carlos III, i Comunicació Audiovisual en la Universitat Antonio de Nebrija,[1] Venegas va fundar el 2007 Noestamosdepaso, una associació sense ànim de lucre, per a realitzar documentals de sensibilització social, per exemple després de les catàstrofes humanitàries quan els polítics i mitjans de comunicació perden l'interès després d'una fase inicial.[2] El 2010 va fundar la productora Making DOC amb Juan Antonio Moreno.[3]
Obra modifica
Venegas s'ha especialitzat en el gènere documental de sensibilització social, i entre les seves produccions més destacades s'inclouen Kafana (¡Basta ya!) (2016), sobre el poble saharaui; Boxing for Freedom (2015), sobre unes joves boxadores afganeses; Arte por prescripción (2015), sobre malalts de Alzheimer i Corea de Huntington; i Los hijos de Mama Wata (2010), sobre la postguerra a Sierra Leona. A més, ha produït Palabras de Caramelo (2016), sobre un nen sord en un camp de refugiats; Walls (Si estas paredes hablasen) (2014), sobre una parella d'ancians que viu a Budapest; i La vida más allá de la batalla (2011), sobre la cara oculta de la Guerra de l'Afganistan.[4]
Reconeixements modifica
Venegas és acadèmica de la Acadèmia de Cinema Europeu.[1] Ha rebut múltiples reconeixements en festivals i premis, destacant el Goya en 2014 per Walls.[5]
- Boxing for Freedom (2015), seleccionat per als Premis de Cinema Europeu (EFA) 2015 en la categoria de Millor Documental Europeu; Millor Pel·lícula en el Festival Picknic; Millor Documental Nacional en el Festival de Cinema de Saragossa; Millor Llargmetratge en el Festival Internacional de Cinema Documental Extremadoc 2015; Esment Especial en el Festival Ibèric de Cinema Invisible de Bilbao.
- Walls (Si estas paredes hablasen) (2014), Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental.
- Nuestra vida como niños refugiados en Europa (2020) Premi Goya al millor curtmetratge documental.[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Silvia Venegas Venegas - Mujeres de Cine» (en espanyol europeu). [Consulta: 28 gener 2018].
- ↑ Press, Europa «'Noestamosdepaso' pide a políticos y medios que no "olviden" a los países tras la primera fase de las catástrofes» (en castellà). , 03-03-2010 [Consulta: 28 gener 2018].
- ↑ «Juan Antonio Moreno y Silvia Venegas, Productores Ejecutivos Making DOC • Premio CINE AVUELAPLUMA» (en castellà). , 04-05-2015 [Consulta: 28 gener 2018].
- ↑ «Las boxeadoras afganas de 'Boxing for Freedom', invitadas del Festival Ibérico de Cine - 22º Festival Ibérico de Cinema Cortometrajes» (en castellà). , 17-07-2016 [Consulta: 28 gener 2018]. Arxivat 2021-08-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-08-28. [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «Walls: si estas paredes hablasen. Goya al mejor cortometraje documental» (en castellà). , 10-02-2015 [Consulta: 28 gener 2018].
- ↑ Silvia Venegas: «Ganar un Goya te da más energía para seguir», ultimahora.es, 28 de gener de 2020