Simó Ballester

un dels cabdills de la Revolta Forana mallorquina (1450-1453)

Simó Ballester àlies Tort (Manacor ??? - Palma 1457) va ser un dels cabdills de la Revolta Forana mallorquina (1450-1453).[1]

Infotaula de personaSimó Ballester
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Manacor (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1457 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1450 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata –

Era pagès i fill del majoral de Son Pere Andreu. Juntament amb Jaume Nicolau i Bartomeu Moner en va ser un dels homes clau, i dels més radicals de la revolta.[2] El juliol del 1450 va participar en el primer setge de la ciutat de Mallorca, com a cap d'un exèrcit de 2.000 pagesos. A principi de 1451 va fer negociacions a Manacor amb el governador Berenguer d'Oms, que hi havia anat expressament, però les negociacions fracassaren i a l'abril del 1451 es produí el segon setge de ciutat. Fou cabdill de les tropes foranes contra 900 pagesos lleials al governador, comandats pel lloctinent Jaume Cadell.

Després d'un tercer setge al maig de 1451 el rei Alfons el Magnànim cedí a les pressions dels privilegiats i es decidí a intervenir amb molta duresa cap als forans. El rei, a l'agost de 1452, envià un exèrcit de mercenaris italians (saccomani), del qual era Capità General el virrei de Sardenya Francesc d'Erill i de Centelles, que el derrotà a la batalla del Rafal Garcés, entre Inca i Sencelles.

El 1456 se n'anà a Menorca, d'on fou extradit. El 1457 va ser executat i el seu cos arrossegat i esquarterat.[1]

Simó Ballester en la literatura modifica

De la seva vida se n'han fet diverses obres :

  • Simón Ballester el tuerto (1863), de Miquel Bibiloni Corró
  • Lealtad mallorquina, de Joan Bosch Sureda
  • Els commoguts, de Joan Soler i Antich[3]
  • La companyia Els Capsigranys va representar a Manacor l'obra de teatre Anomenat lo Tort.
  • La gloria dels vençuts, de Guillem Morro Veny

Reconeixement modifica

  • Carrer Simó Ballester a Palma[4]
  • Escola Simó Ballester de Manacor
  • Carrer Simó Tort a Manacor
  • Ateneu lo Tort a Manacor

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Simó Ballester». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Miquel-Àngel Casasnovas, Història de les Illes Balears, Volum 44 dels Treballs i els dies, Ed. Moll, 1998, pàgines 213-214, ISBN 9788427340442
  3. Aquí no ha passat res. Els commoguts, pròleg d'Antoni Nadal i Soler, Il·lustracions de Benito Magallón, Editor J. Soler, 1988, 141 pàgines, ISBN 9788440431998
  4. 39° 34′ 28.3″ N, 2° 38′ 30.75″ E / 39.574528°N,2.6418750°E / 39.574528; 2.6418750