Simeó de Guinda i Apeztegui
Simeó de Guinda i Apeztegui (Espartza, 1660 - Sant Julià de Lòria, 27 d'agost de 1737) fou un eclesiàstic, copríncep episcopal d'Andorra i bisbe d'Urgell entre el 1714 i 1737.[1] Doctor en teologia a Pamplona, va ser canonge de la col·legiata de Roncesvalles i abat de la col·legiata de Sant Isidor de Lleó, ambdues dels agustins. Va ser proposat pel Bisbat d'Urgell pel jesuïta confessor de Felip V dit Pare Robinet, el 30 d'octubre de 1713 a Madrid.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1660  Espartza-Zaraitzu |
| Mort | 27 agost 1737 (76/77 anys) Sant Julià de Lòria (Andorra) |
 37è Copríncep episcopal d'Andorra | |
| 17 setembre 1714 – 27 agost 1737 ← Julián Cano y Thebar – Jordi Curado i Torreblanca → Juntament amb: Lluís XIV de França, Lluís XV de França | |
 Bisbe d'Urgell | |
| juny 1714 – 17 setembre 1714 ← Julián Cano y Thebar – Jordi Curado i Torreblanca → Diòcesi: bisbat d'Urgell | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós, bisbe catòlic |
Va prendre un clar posicionament de defensa dels drets d'Andorra i dels coprínceps davant les pressions derivades del decret de Nova Planta de Felip V del 1716 i la seva equívoca aplicació, per part de les noves autoritats espanyoles.
El 1717 va aconseguir que no es tanqués el col·legi de la Companyia de Jesús a la Seu d'Urgell, per l'ordre reial de suprimir totes les universitats i escoles de filosofia i teologia de Catalunya i concentrar l'ensenyament a la nova universitat de Cervera, al·legant pobresa i aïllament i aconseguint ser l'única excepció feta.
El 1722 va fundar a la Seu d'Urgell un convent de monges de la Companyia de Mare Nostra Senyora, d'origen francès, dedicat a l'ensenyament de noies, i que va continuar actiu fins al 1999. El 1727 va publicar el ritual eclesiàstic del bisbat d'Urgell en dos volums, impresos a Barcelona. El text fou escrit en llatí i català. El 1728 va fer publicar un Breu Compendi de la doctrina cristiana, a Vic, de 216 pàgines, que va servir de catecisme. Va ser escrit en llatí pels eclesiàstics i en català per les parts adreçades als creients. Ambdues publicacions, mostraven la seva vitalitat i coneixement així com la seva voluntat de separació del poder religiós respecte del polític. El 1736 va aconseguir que Sant Ermengol fos reconegut com a sant a tots els dominis del rei d'Espanya, més enllà del propi bisbat d'Urgell.[2][3]
Referències modifica
- ↑ Cahoon, Ben. «Andorra». [Consulta: 11 agost 2017].
- ↑ Pol i Solé, Antoni «Simeón de Guinda y Apeztegui». El Periòdic d'Andorra, 07-01-2015.
- ↑ Luengo, A. «Simeó de Guinda, l'heroi oblidat (o per què Andorra és independent, i Catalunya, no)». BonDia Diari digital d'Andorra., 29-11-2015 [Consulta: 11 agost 2017].
| Precedit per: Julián Cano Thebar |
 Bisbe d'Urgell Llista de bisbes d'Urgell 1714 – 1737 |
Succeït per: Jordi Curado i Torreblanca |
| Precedit per: Julián Cano Thebar |
 37è Copríncep d'Andorra Llista de coprínceps 1714 – 1737 |
Succeït per: Jordi Curado i Torreblanca |