Simfonia núm. 42 (Mozart)
La Simfonia núm. 42 —K. 75— va ser escrita en fa major probablement per Wolfgang Amadeus Mozart entre març i agost de 1771 a Salzburg. L'edició Alte Mozart-Ausgabe (publicada entre 1879 i 1882) dona la seqüència numerada d'1-41 per a les simfonies. Les simfonies no numerades en aquest moment (algunes, inclosa la KV 76, van ser publicades en suplements de l'Alte-Mozart Ausgabe fins al 1910) han rebut posteriorment números en el rang de 42 a 56, encara que hagin estat escrites per Mozart amb anterioritat a la Simfonia núm. 41 (composta el 1788). D'aquesta manera, la Simfonia K. 75 seria la Simfonia núm. 42 en aquest esquema de numeració.
Forma musical | Simfonia |
---|---|
Tonalitat | Fa major |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic ![]() |
Creació | 1771 |
Data de publicació | 1771 ![]() |
Parts | 4 moviments ![]() |
Catalogació | K. 75 |
Part de | llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart ![]() |
Instrumentació | Dos oboès, dues trompes i corda
|
Com succeeix amb altres obres d'aquest període, com ara la Simfonia K. 97, la partitura autògrafa, que estava en possessió de Breitkopf & Härtel, va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial; d'aquesta manera, l'autoria de Mozart és incerta. No obstant això, molts experts consideren que l'obra és autèntica.[1]
Instrumentació i estructura
modificaLa simfonia està escrita per a dos oboès, dues trompes i cordes. En les orquestres de l'època era freqüent que no es escrivissin les parts de fagot i clave, els quals, si eren a l'orquestra, es limitaven a doblar a violoncels i a contrabaixos, per reforçar la línia del baix i funcionar com a baix continu. La interpretació de la simfonia sol durar uns tretze minuts. Els primers compassos de la simfonia són els següents:
Consta de quatre moviments:
- Allegro, en compàs 3/4
- Menuetto, en compàs 3/4
- Andante, en compàs 2/4
- Allegro, en compàs 3/8
De manera poc habitual, el Menuetto (minuet) i trio apareixen en el segon moviment de la simfonia, en lloc d'en el tercer, que és el més freqüent.
Referències
modifica- ↑ Volker Scherliess: Die Sinfonien. In: Silke Leopold (Hrsg.): Mozart-Handbuch. Bärenreiter-Verlag, Kassel 2005, ISBN 3-7618-2021-6, pp. 277–278.
Enllaços externs
modifica- Simfonia K. 75: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
- Simfonia núm. 42 K. 75: Partitura lliure a l'IMSLP.