Simfonia núm. 18 (Mozart)
La Simfonia núm. 18 en fa major, K. 130, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el maig de 1772; fou la darrera d'una sèrie de tres simfonies compostes quan tenia setze anys.[1]
| Forma musical | Simfonia |
|---|---|
| Tonalitat | Fa major |
| Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic  |
| Creació | 1772 |
| Data de publicació | 1772 |
| Parts | 4 moviments |
| Catalogació | K. 130 |
| Part de | llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart |
| Instrumentació | 2 flautes, 4 trompes i corda
|
   | |
La simfonia està escrita per a dues flautes, quatre trompes i corda. No hi ha oboès en aquesta simfonia, ja que van ser reemplaçats per les flautes i és el primer cop que Mozart feia aquest canvi. També usa un segon parell de trompes en el primer i segon moviment, la qual cosa és una instrumentació poc habitual en la seva producció musical.[1]
L'obra consta de quatre moviments:
- Allegro, en compàs 4/4.
- Andantino grazioso, en compàs 3/8.
- Menuetto & Trio, en compàs 3/4.
- Allegro molto, en compàs 4/4.
Referències modifica
Enllaços externs modifica
- Simfonia núm. 18, K. 130: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
