Simfonia núm. 18 (Mozart)

La Simfonia núm. 18 en fa major, K. 130, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el maig de 1772; fou la darrera d'una sèrie de tres simfonies compostes quan tenia setze anys.[1]

Infotaula de composicióSimfonia núm. 18
Forma musicalSimfonia
TonalitatFa major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Llengua originalcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1772
Data de publicació1772 Modifica el valor a Wikidata
Parts4 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 130
Part dellista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Instrumentació2 flautes, 4 trompes i corda
  1. Allegro
  2. Andantino grazioso
  3. Menuetto & Trio
  4. Allegro molto

Musicbrainz: 4f386bd3-f06e-42af-b5a2-7cc2c7b689ad IMSLP: Symphony_No.18_in_F_major,_K.130_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370431 Modifica el valor a Wikidata

La simfonia està escrita per a dues flautes, quatre trompes i corda. No hi ha oboès en aquesta simfonia, ja que van ser reemplaçats per les flautes i és el primer cop que Mozart feia aquest canvi. També usa un segon parell de trompes en el primer i segon moviment, la qual cosa és una instrumentació poc habitual en la seva producció musical.[1]

L'obra consta de quatre moviments:

  1. Allegro, en compàs 4/4.
  2. Andantino grazioso, en compàs 3/8.
  3. Menuetto & Trio, en compàs 3/4.
  4. Allegro molto, en compàs 4/4.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Mozart, Wolfgang Amadeus; Giglberger, Veronika (preface), Robinson, J. Branford (transl.). Die Sinfonien III.. Kassel: Bärenreiter-Verlag, 2005, p. X.  ISMN M-006-20466-3

Enllaços externs

modifica
  • Simfonia núm. 18, K. 130: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe