Simfonia núm. 4 (Martinů)

La simfonia núm. 4, H. 305, és una composició orquestral del compositor txec Bohuslav Martinů. Es va estrenar el 30 de novembre de 1945 a l'Acadèmia de Música de Filadèlfia, interpretada per l'Orquestra de Filadèlfia dirigida per Eugene Ormandy.[1]

Infotaula de composicióSimfonia núm. 4
Martinu 1943.jpg
Bohuslav Martinů
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
CompositorBohuslav Martinů Modifica el valor a Wikidata
CreacióAbril a juny de 1945
CatalogacióH. 305 Modifica el valor a Wikidata
Durada31 minuts Modifica el valor a Wikidata
InstrumentacióFlabiol, 3 flautes, 3 oboès, corn anglès, 3 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, caixa xinesa, pandereta, tambor de banda, bombo, platerets, tam-tam, piano, cordes[1]
Estrena
Estrena30 novembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
EscenariAcademy of Music de Filadèlfia,
Director musicalEugene Ormandy Modifica el valor a Wikidata
Moviments
  1. Poco moderato
  2. Scherzo. Allegro vivo. Trio. Moderato
  3. Largo
  4. Poco allegro
Musicbrainz: 15d7de19-516a-4127-a52a-d364b4921794 Allmusic: mc0002366934 Modifica el valor a Wikidata

És la simfonia més popular de totes les escrites per Martinů, i la que més s'interpreta arreu del món.[2] Sense posseir melodies característiques ni especials formes rítmiques, empra parts bitonals i certes dissonàncies i crea una peculiar atmosfera que afecta l'audiència.[3] L'obra consta de quatre moviments i, segons el compositor, creix a partir d'un únic motiu.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Informació i partitures» (en anglès). Imslp. [Consulta: 19 gener 2017].
  2. Barnett, Rob. «Ressenya del disc» (en anglès). Musicweb. [Consulta: 22 gener 2017].
  3. Serracanta, Francesc. «Historia de la Sinfonía. Martinu» (en castellà). [Consulta: 22 gener 2017].
  4. Miloš Šafránek, Bohuslav Martinů, His Life and Works, traduït per Roberta Finlayson-Samsourová (Praga: Artia; Londres: Allan Wingate, 1962): 242.

BibliografiaModifica