Simfonia núm. 7 (Weinberg)

Simfonia de Mieczysław Weinberg

La Simfonia núm. 7 en do major per a orquestra de corda i clavicèmbal, op. 81, de Mieczysław Weinberg va ser composta el 1964 i dedicada a Rudolf Barxai, que la va estrenar el mateix any amb l'Orquestra de Cambra de Moscou.[1] En el mes d'octubre de 1967 va realitzar un enregistrament de la mateixa per al segell Melodiya.

Infotaula de composicióSimfonia núm. 7
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatdo major Modifica el valor a Wikidata
CompositorMieczysław Weinberg Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1964 Modifica el valor a Wikidata
Durada30 minuts Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aRudolf Barxai Modifica el valor a Wikidata
Opus81 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióorquestra de corda i clavicèmbal Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1964 Modifica el valor a Wikidata
EscenariMoscou Modifica el valor a Wikidata, Rússia Modifica el valor a Wikidata
Director musicalRudolf Barxai Modifica el valor a Wikidata

MovimentsModifica

  1. Adagio sostenuto
  2. Allegro – Adagio sostenuto
  3. Andante
  4. Adagio sostenuto
  5. Allegro – Adagio sostenuto

En la seva setena simfonia, Weinberg va combinar el gènere clàssic, la simfonia, amb un instrument (més o menys) barroc solista, el clavicèmbal i la música clàssica moderna. Aquesta combinació no va funcionar gens bé a la Unió Soviètica on s'havien prohibit modernitats massa grans. La música havia de ser entenedora per a tothom. Tampoc no va ajudar que el controvertit Andrei Volkonski (massa modern amb la seva tècnica de dotze tons) hagués contribuït a l'estrena d'aquesta obra tocant el clavicèmbal.

ReferènciesModifica

  1. Fanning, David. «Ressenya del disc» (en anglès). Chandos. [Consulta: 17 febrer 2020].