Simfonies per a instruments de vent
Les Simfonies per a instruments de vent (títol en francès: Symphonies d'instruments à vent) és una obra de concert escrita per Ígor Stravinski el 1920, per un conjunt d'instruments vent de fusta i metall. La peça es troba en un sol moviment, que dura uns 9 minuts. Està dedicada a la memòria de Claude Debussy, que havia mort el 1918, i es va estrenar a Londres el 10 de juny de 1921, dirigit per Serge Koussevitzky.
| Títol original | Symphonies d'instruments à vent  |
|---|---|
| Forma musical | simfonia |
| Compositor | Ígor Stravinski |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic |
| Data de publicació | 1920 |
| Dedicat a | Claude Debussy |
| Part de | list of compositions by Igor Stravinsky (en)  |
| Estrena | |
| Estrena | 10 juny 1921 |
   | |
El 1926 Arthur Lourié va publicar una reducció per a piano.[1] Stravinski va refer l'obra el 1947.[2]
Instrumentació modifica
Les Symphonies es van obtenir originalment per a un conjunt de 24 instruments de vent: 3 flautes (tercera duplicada amb flautí), flauta contralt, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clarinet contralt en fa, 3 fagots (tercer duplicat amb contrafagot), 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons i tuba. La revisió de 1947 requereix 23 músics: 3 flautes, 2 oboès, trompa anglesa, 3 clarinets, 3 fagots (tercer doblant contrafagot), 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons i tuba.
Anàlisi modifica
En el títol d'aquesta peça, Stravinski va utilitzar la paraula "simfonies" (fixeu-vos en la forma plural) per no etiquetar l'obra com un assaig en forma simfònica, sinó més aviat en la connotació més antiga i àmplia de la paraula, del grec, de "sonoritat", junts".[1] La música de les Simfonies es basa en elements populars russos i en "episodis contrastats en tres temps diferents però relacionats".[3]
La coral que conclou la peça es va publicar originalment a la revista La Revue musicale en una edició titulada Le Tombeau de Claude Debussy, que incloïa peces curtes de diversos compositors, inclosos Maurice Ravel i Manuel de Falla, dedicades a la memòria de Debussy.[4] Va aparèixer com a partitura per a piano al Tombeau.
Recepció modifica
L'estrena al Queen's Hall, a Londres, va ser rebuda inicialment per les rialles i les burles d'un públic poc acostumat a l'obra experimental de Stravinski. Segons Arthur Rubinstein, que va assistir a l'actuació amb Stravinski, van esclatar les rialles durant el segment del fagot i el director, Koussevitzky, "en lloc d'aturar l'actuació i dirigir-se al públic amb unes poques paraules, assegurant-los que era una obra seriosa en llenguatge modern, somreia maliciosament i fins i tot tenia un centelleig als ulls mentre mirava per sobre de l'espatlla al públic rialler".[5] Un crític del Times va informar, però, que els xiulets "no eren cap senyal de mala voluntat envers el compositor", i van disminuir quan Stravinski es va aixecar al final de la representació per inclinar-se.[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 White, 1979, 292.
- ↑ Howe, 2006.
- ↑ Harrison, 1994.
- ↑ Freed, 2006.
- ↑ Rubinstein, 1980, 173.
- ↑ Anon., 1921.
Bibliografia modifica
- Anon. 1921. "The New Stravinsky Symphony". The Times (Saturday 11 June), p. 8.
- Freed, Richard. 2006. About the Composition: Symphonies of Wind Instruments (original 1920 version) (program note written for performances by the National Symphony Orchestra in Washington DC).
- Harrison, Max (1994) Symphonies, Psalms, Concertos – Orchestral Works by Stravinsky (Liner notes for Philips CD 442 583-2).
- Howe, Hubert. 2006. "Works of Igor Stravinsky (1882–1971)", on class website, Music 784: Twentieth-Century Music I. New York: Queens College, City University of New York (retrieved on 11 August 2008).
- Rubinstein, Arthur. 1980. My Many Years. New York: Knopf.
- White, Eric Walter. 1979. Stravinsky: The Composer and His Works, second edition. Berkeley and Los Angeles: University of California Press. ISBN 0-520-03985-8.