Simfonies per a instruments de vent

Les Simfonies per a instruments de vent (títol en francès: Symphonies d'instruments à vent) és una obra de concert escrita per Ígor Stravinski el 1920, per un conjunt d'instruments vent de fusta i metall. La peça es troba en un sol moviment, que dura uns 9 minuts. Està dedicada a la memòria de Claude Debussy, que havia mort el 1918, i es va estrenar a Londres el 10 de juny de 1921, dirigit per Serge Koussevitzky.

Infotaula de composicióSimfonies per a instruments de vent
Títol originalSymphonies d'instruments à vent (fr) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
CompositorÍgor Stravinski Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1920 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aClaude Debussy Modifica el valor a Wikidata
Part delist of compositions by Igor Stravinsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena10 juny 1921 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b20f9ae3-0e4f-4798-890e-cfdd2241658c IMSLP: Symphonies_of_Wind_Instruments,_K036_(Stravinsky,_Igor) Allmusic: mc0002560444 Modifica el valor a Wikidata

El 1926 Arthur Lourié va publicar una reducció per a piano.[1] Stravinski va refer l'obra el 1947.[2]

Instrumentació

modifica

Les Symphonies es van obtenir originalment per a un conjunt de 24 instruments de vent⁣: 3 flautes (tercera duplicada amb flautí), flauta contralt, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clarinet contralt en fa, 3 fagots (tercer duplicat amb contrafagot), 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons i tuba. La revisió de 1947 requereix 23 músics: 3 flautes, 2 oboès, trompa anglesa, 3 clarinets, 3 fagots (tercer doblant contrafagot), 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons i tuba.

Anàlisi

modifica

En el títol d'aquesta peça, Stravinski va utilitzar la paraula "simfonies" (fixeu-vos en la forma plural) per no etiquetar l'obra com un assaig en forma simfònica, sinó més aviat en la connotació més antiga i àmplia de la paraula, del grec, de "sonoritat", junts".[1] La música de les Simfonies es basa en elements populars russos i en "episodis contrastats en tres temps diferents però relacionats".[3]

La coral que conclou la peça es va publicar originalment a la revista La Revue musicale en una edició titulada Le Tombeau de Claude Debussy, que incloïa peces curtes de diversos compositors, inclosos Maurice Ravel i Manuel de Falla, dedicades a la memòria de Debussy.[4] Va aparèixer com a partitura per a piano al Tombeau

Recepció

modifica

L'estrena al Queen's Hall, a Londres, va ser rebuda inicialment per les rialles i les burles d'un públic poc acostumat a l'obra experimental de Stravinski. Segons Arthur Rubinstein, que va assistir a l'actuació amb Stravinski, van esclatar les rialles durant el segment del fagot i el director, Koussevitzky, "en lloc d'aturar l'actuació i dirigir-se al públic amb unes poques paraules, assegurant-los que era una obra seriosa en llenguatge modern, somreia maliciosament i fins i tot tenia un centelleig als ulls mentre mirava per sobre de l'espatlla al públic rialler".[5] Un crític del Times va informar, però, que els xiulets "no eren cap senyal de mala voluntat envers el compositor", i van disminuir quan Stravinski es va aixecar al final de la representació per inclinar-se.[6]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica