Six Humoresques

*Six Humoresques*
Forma musical	obra de composició musical
Compositor	Jean Sibelius
Data de publicació	1918
Opus	89, 87 i 89

Les Six Humoresques, opp. 87 i 89,^[a] són composicions concertants per a violí i orquestra escrites entre 1917 i 1918 pel compositor finlandès Jean Sibelius. Tot i abastar dos números d'opus (a causa dels tecnicismes de l'edició), el compositor —que originàriament va considerar anomenar les humoresques Impromptus o Danses líriques— els va concebre com una suite. Ells són:

Humoresque núm. 1 en re menor, op. 87/1 (Commodo)
Humoresque núm. 2 en re major, op. 87/2 (Allegro assai)
Humoresque núm. 3 en sol menor, op. 89/1 (Alla gavotta)
Humoresque núm. 4 en sol menor, op. 89/2 (Andantino)
Humoresque núm. 5 en mi bemoll major, op. 89/3 (Commodo)
Humoresque núm. 6 en sol menor, op. 89/4 (Allegro)

Les Six Humoresques es van estrenar el 24 de novembre de 1919 a Hèlsinki, amb Sibelius dirigint l'⁣Orquestra Filharmònica d'Hèlsinki⁣; el solista va ser el violinista rus-finlandès-nord-americà Paul Cherkassky.^[2] També hi havia al programa la versió definitiva de la Simfonia núm. 5 en mi bemoll major (op. 82), així com Cançó de la Terra (op. 93), una cantata per a cor mixt.^[3]^[4]

A la tardor de 1940, Sibelius va revisar la instrumentació de la núm. 1 (el més destacat, va eliminar la part d'arpa); l'original, tot i que es va prometre a Wilhelm Hansen el febrer de 1917, mai es va publicar. El violinista Arvo Hannikainen va estrenar el núm. 1 el 15 de desembre de 1940, amb Toivo Haapanen dirigint l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki.^[2] Hansen, que havia publicat les altres cinc humoresques el 1923, va completar el conjunt el 1942.^[2] La versió de 1917 existeix.^[4]

Instrumentació

L'Humoresque núm. 1 està escrita per als instruments següents:^[2]

Solista: violí
Vent fusta⁣: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets (en si ♭), i 2 fagots
Metall⁣: trompes (en fa)
Percussió⁣: timbales
Cordes⁣: violins, violes, violoncels i contrabaix

L'Humoresque núm. 2 té una puntuació idèntica, llevat de l'omissió de tota la secció de vent fusta.^[2] Les peces de l'op. 89 són encara més delicades. A més del solista, les Humoresques núms. 3 i 4 només utilitzen cordes.^[2] La núm. 5 hi afegeix tres instruments de vent fusta: 2 flautes, 2 clarinets (en si ♭), i 2 fagots, mentre que la núm. 6 omet els clarinets però conserva les flautes i els fagots.^[2]

Notes

↑ Les quatre humorades de l'Op. 89 es designen típicament amb les lletres a-d. Tanmateix, aquest article segueix l'Edició Urtext (2016) de les Six Humoresques, que utilitza els números 1-4.^[1] Així, per exemple, la Humorada núm. 3 en sol menor, Op. 89/a, es converteix en Op. 89/1.

Referències

↑ Eskola, 2016, p. ii, xii.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Eskola, 2016, p. xii.
↑ Tawaststjerna, 2008, p. 162.
↑ ^4,0 ^4,1 Barnett, 2007, p. 284.

Bibliografia

Barnett, Andrew. Sibelius. New Haven: Yale University Press, 2007. ISBN 978-0-300-11159-0.
Dahlström, Fabian. Jean Sibelius: Thematisch-bibliographisches Verzeichnis seiner Werke (en alemany). Wiesbaden: Breitkopf & Härtel, 2003. ISBN 3-7651-0333-0.
Eskola, Jari. Jean Sibelius: Six Humoresques for Violin and Orchestra, Opp. 87 & 89. Urtext. Painojussit, Kerava: Fennica Gehrman, 2016.
Tawaststjerna, Erik. Sibelius: Volume III, 1914–1957. London: Faber and Faber, 2008. ISBN 978-0-571-24774-5.

[2] Les quatre humorades de l'Op. 89 es designen típicament amb les lletres a-d. Tanmateix, aquest article segueix l'Edició Urtext (2016) de les Six Humoresques, que utilitza els números 1-4.^[1] Així, per exemple, la Humorada núm. 3 en sol menor, Op. 89/a, es converteix en Op. 89/1.

[FOOTNOTEEskola2016ii,_xii-1] Eskola, 2016, p. ii, xii.

[FOOTNOTEEskola2016xii-3] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Eskola, 2016, p. xii.

[FOOTNOTETawaststjerna2008162-4] Tawaststjerna, 2008, p. 162.

[FOOTNOTEBarnett2007284-5] 4,0 ^4,1 Barnett, 2007, p. 284.

[a]

[2]

[3]

[4]

[1]