Skorta

meitat occidental muntanyosa de la regió de l'Arcàdia

Skorta (en grec: τὰ Σκορτὰ, sn francès: Escorta) va ser el nom usat en els segles xiii i xiv, durant el període de domini franc al Peloponès, per designar la meitat occidental muntanyosa de la regió de l'Arcàdia, que separava les valls costaners de l'oest (Èlida) i del sud-oest (Messènia) de l'altiplà Peloponès d'Arcadia a l'interior.[1] el nom apareixt principalment en les diferents versions de la Crònica de Morea . Apareix també, com Eskodra i Eskorda (Σκορδὰ, Σκοδρὰ), a la crònica del Pseudo-Doroteu de Monemvàsia.[2]

Infotaula de geografia políticaSkorta

Localització
Peloponnese Middle Ages map-en.svg Modifica el valor a Wikidata
 37° 28′ 12″ N, 21° 51′ 58″ E / 37.469968°N,21.866056°E / 37.469968; 21.866056Coord.: 37° 28′ 12″ N, 21° 51′ 58″ E / 37.469968°N,21.866056°E / 37.469968; 21.866056
Mapa del Peloponès amb els seus principals ubicacions durant l'Alta Edat Mitjana

La part nord d'aquesta zona, al voltant d'Akova (Matagrifon), també era conegut pel nom grec de Mesarea (Μεσαρέα, un terme comú a Grècia per llocs de l'interior[3]); en alguns casos, quan es juxtaposa amb Mesarea, el terme «Skorta» està limitada a la part sud, al voltant de Karítena.[4] La població local era famosa pel seu caràcter rebel i mai es va sotmetre plenament als prínceps francs d'Acaia. Freqüentment s'alçaven en rebel·lió, amb l'ajuda dels grecs bizantins de la província de Mistra. Com a resultat, dues de les baronies més poderoses d'Acaia van ser establertes per controlar la regió, la Baronia d'Akova al nord i la Baronia de Karítena (també anomenada d'Eskorta) al sud.[5]

La regió de Skorta es va alçar en rebel·lió al voltant de 1302, quan el príncep Felip de Savoia va establir nous impostos a la noblesa local grega. Aprofitant l'absència del mariscal de Principat, Nicolau III de Sant Omer, que portava amb ell moltes tropes per a una campanya a Tessàlia, i amb l'ajuda dels bizantins de Mistra, els rebels van prendre i van cremar el territori dels castells de Santa Elena i de Crèvecoeur, i van posar setge al castell de Beaufort. Tanmateix, quan el príncep amb les lleves dels seus feudataris es van mobilitzar contra els grecs, aquests van optar per retirar-se, i el domini franc va ser ràpidament restablert sobre la regió.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. Bon 1969, pàg. 363-365.
  2. Bon 1969, p. 363.
  3. Bon 1969, p. 364 (Nota # 3).
  4. Bon 1969, pàg. 364-365.
  5. Bon 1969, pàg. 104-105, 365-366.
  6. Bon 1969, p. 178.
  7. Longnon, 1969, pàgs. 266–267.

FontsModifica

  • Bon, Antoine (1969), La Morée Franque: Recherches Historiques, Topographiques et Archéologiques sud la Principauté d'Achaïe, Paris: De Boccard
  • Longnon, Jean (1969), "The Frankish States in Greece, 1204-1311", in Wolff, Robert Lee & Hazard, Harry W., A History of the Crusades, Volume II: The Later Crusades, 1189-1311, University of Wisconsin Press, pàg. 234-275