Skullmonkeys
Skullmonkeys (distribuït al Japó amb el nom Klaymen Klaymen 2: Skurru Monkeru no Gyakushuu) és la seqüela del videojoc The Neverhood creat per l'animador Doug TenNapel. A diferència del seu predecessor, Skullmonkeys és un videojoc de plataformes per a PlayStation, i no una aventura gràfica per a PC. L'escenari del joc sorgeix d'un lloc descrit a The Neverhood Hall of Records a The Neverhood per un dels personatges divins (com Hoborg) creats per Quater.
Publicació | 1998 | |
---|---|---|
Gènere | Plataformes | |
Característiques tècniques | ||
Plataforma | PlayStation | |
Modes | Un jugador | |
Format | CD-ROM | |
Dispositiu d'entrada | controlador de videojoc | |
Equip | ||
Desenvolupador(s) | The Neverhood, Inc. | |
Editor | Danger Close Games | |
Dissenyador | Doug TenNapel | |
Compositor | Terry Scott Taylor | |
Distribuidor | Electronic Arts | |
Qualificacions | ||
| ||
Més informació | ||
MobyGames | skullmonkeys | |
| ||
|
Imatges externes | |
---|---|
Portada |
Terry Scott Taylor, el compositor de primer joc, va ser el responsable de la banda sonora de la seqüela. L'encarregat de realitzar l'anàlisi de Skullmonkeys a PlayStation Magazine va considerar que la música de Skullmonkeys era la millor que mai havia escoltat a cap altre joc.[1]
El joc
modificaEl malvat Klogg desapareixia de The Neverhood al final del primer joc, però al nou descobrim que ha anat a parar a un planeta governat per criatures conegudes com a Skullmonkeys. Klogg es converteix en seu líder i comença a portar a terme el "Evil engine number 9" per a destruir el Neverhood, alhora que Klaymen entra en l'escena amb l'objectiu d'aturar-lo. El jugador controla a Klaymen, un resident del Neverhood que és segrestat per evitar la destrucció del Neverhood. El personatge pot saltar, ajupir-se, observar, i agafar una àmplia gamma d'elements com una aurèola (permetent-li resistir més d'un colp enemic) i una àmplia gamma d'armes amb projectils peculiars. A banda de l'assortiment d'armes, pot destruir molts enemics i els caps saltant sobre ells, i també podem accedir a diversos nivells secrets (bonus) amb música dels anys 70 de fons. Als nivells secrets podem recol·lectar punts addicionals i vides extres.
A través de cadascun dels nivells, el jugador pot recollir pilotes d'argila per guanyar punts i a través dels nivells podem trobar diverses vides extra i caps que cal derrotar. El joc va ser criticat per ser difícil de finalitzar[2] però el sistema de contrasenyes del joc fa que tampoc siga irracionalment difícil.
Recepció
modificaEl joc va rebre crítiques positives pels seus gràfics, música, so, i sentit de l'humor. Molts llocs web de videojocs el criticaren per la seua alta dificultat, i per aspectes com per exemple canviar el sistema de desar per un de passwords i per alguns problemes tècnics que afectaven a la seua jugabilitat, encara que alguns crítics de videojocs comparaven el joc favorablement respecte altres jocs de plataformes reeixits com Earthworm Jim o els jocs de plataformes de Virgin Software.
Referències
modifica- ↑ Llista de projectes de Taylor el 1998 al seu web oficial.
- ↑ Dulin, Ron. "What is most frustrating about Skullmonkeys is that it just wears you down after a while." GameSpot, Jan. 31, 1998. Accessed February 22, 2008.
Enllaços externs
modifica- Skullmonkeys a MobyGames (anglès)
- The Neverhood TV (anglès)
- Tot Sobre The NeverhoOd Arxivat 2018-10-18 a Wayback Machine. (anglès)
- Skullmonkeys Arxivat 2010-02-12 a Wayback Machine. a Allgame (anglès)