So Red the Rose

pel·lícula de 1935 dirigida per King Vidor

So Red the Rose és una pel·lícula dramàtica estatunidenca del 1935 dirigida per King Vidor i protagonitzada per Margaret Sullavan, Walter Connolly i Randolph Scott. El romanç de l'època de la Guerra Civil es basa en la novel·la homònima del 1934 de Stark Young.

Infotaula de pel·lículaSo Red the Rose
Fitxa
DireccióKing Vidor Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDouglas MacLean Modifica el valor a Wikidata
GuióMaxwell Anderson i Edwin Justus Mayer Modifica el valor a Wikidata
MúsicaW. Franke Harling Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVictor Milner Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEda Warren Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1935 Modifica el valor a Wikidata
Durada82 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMississipi Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0027018 Filmaffinity: 779768 Allocine: 49552 Letterboxd: so-red-the-rose Allmovie: v110785 AFI: 1062 TMDB.org: 249791 Modifica el valor a Wikidata

La pel·lícula no va gaudir d'una gran popularitat a taquilla. Després d'aquesta pel·lícula, les pel·lícules de la Guerra Civil es van considerar verí de taquilla a Hollywood fins l'actuació de Bette Davis i Henry Fonda a Jezebel, que va ser un èxit. Això va ser seguit per la popularitat aclaparadora d' Allò que el vent s'endugué el 1939, una adaptació del best-seller homònim de Margaret Mitchell. El febrer de 2020, la pel·lícula es va projectar al 70è Festival Internacional de Cinema de Berlín, com a part d'una retrospectiva dedicada a la carrera de King Vidor.[1]

Durant la Guerra Civil Americana, Valette Bedford (Margaret Sullavan) espera pacientment que el seu marit Duncan Bedford (Randolph Scott), torni a casa, pregant perquè no quedi vídua.

Repartiment

modifica

Referències

modifica
  1. «Berlinale 2020: Retrospective "King Vidor"». Berlinale. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2020. [Consulta: 28 febrer 2020].

Enllaços externs

modifica