Sofroni de Jerusalem

Sofroni (en grec Σωφρόνιος) va ser Patriarca de Jerusalem des del 629 al 638. Nascut a Damasc, aproximadament l'any 560, és venerat com a sant a diverses confessions cristianes.

Infotaula de personaSant Sofroni
Sophronius of Jerusalem.jpg
Icona oriental
Biografia
NaixementEn grec: Σωφρόνιος, Sōphrónios;
en llatí: Sophronius
ca. 560
Damasc (Síria)
Mort11 de març de 638
Jerusalem
  Patriarca Ortodox de Jerusalem 

Dades personals
ReligióCristianisme ortodox
Activitat
OcupacióSacerdot i monjo
Orde religiósBasilians
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat11 de març
IconografiaRobes de bisbe oriental, beneint amb la mà esquerra i amb un evangeli
Modifica les dades a Wikidata

Primer va ser sofista i després monjo. L'any 629 va succeir Modest com a Patriarca a Jerusalem. Va defensar l'ortodòxia al concili d'Alexandria l'any 633 i va acusar a Cir d'introduir l'heretgia a l'església sota el pretext de pau. El 636 Jerusalem va caure en mans de les forces del califa Úmar ibn al-Khattab, i Sofroni va obtenir el lliure exercici del culte pels cristians. Va morir no gaire després, no més tard del 638.

Va deixar en manuscrit nombroses cartes, discursos, comentaris i tractats, dels que Johann Albert Fabricius en dóna un llistat complet. Lleó Al·laci va publicar un poema anacreòntic d'ell sobre Simeó agafant en braços a Jesús durant la presentació al Temple de Jerusalem. També va escriure alguns himnes i poemes. Se li atribueixen tres epigrames inclosos a l'Antologia grega i el relat de la vida de Maria Egipcíaca.[1]

ReferènciesModifica