Obre el menú principal

Soemus o Sohemus d'Emesa i Sofene (Soaemus o Sohaemus, nom complet Gai Juli Sohem Filocèsar i Filoromà, Gaius Julius Sohaemus Philocaesar Philorhomaeus; grec: Γαίος Ιούλιος Σόαιμος Φιλόκαισαρ Φιλορώμαίος) fou rei d'Emesa i de Sofene. Era originari d'Emesa a la regió d'Osroene i àrab i el 54 quan es van formar dos regnes a l'Armènia Menor, un d'ells fou donat a l'asmoneu Aristòbul (Nicòpolis i Satala) mentre que a Sohemos, se li va donar la resta amb títol reial (Armènia Sofene). Aquest regne abraçava les muntanyes Masius i l'Antitature.

Infotaula de personaSohemus de Sofene
Nom original (la) Gaius Julius Sohaemus
(grc) Σόαιμος (Σόεμος)
Biografia
Naixement segle I dC
Activitat
Ocupació Monarca
Període Imperi Romà
Família
Família Samsigeràmides
Cònjuge Drusilla of Mauretania Tradueix
Fills Gaius Julius Alexio Tradueix
Pares Sampsiceramus II TradueixIotape de Commagene
Germans Aziz of Emesa Tradueix, Iotapa Tradueix i Julia Mamaea Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Era membre de la família reial dels samsigeràmides i era el segon fill del rei-sacerdot Samsigeramus II que va governar Emesa de l'any 14/11 aC a l'any 42, i de la reina Iotapa. El seu germà gran es deia Gaius Julius Azizus (Gai Juli Aziz) que es va casar amb la princesa herodiana Drusilla. Tenia encara dos germanes més: Iotape o Iotapa que es va casar amb el príncep asmoneu herodià Aristòbul Menor, i Mamaea.

Va néixer a Emesa i tenia ancestres assiris, armenis, grecs i medes. El seu avi patern fou rei-sacerdot a Emesa (Iamblichus II o Iàmblic II, 20-11/14) mentre que per part de mare era descendents del rei de Commagene Mitridates III i de la seva cosina-esposa Iotapa. Azizus va morir l'any 54 i Sohaemus el va succeir com a rei-sacerdot. Probablement aquest mateix o poc després, en el primer any del seu regnat, el Senat romà li va concedir les insígnies reials de Sofene que per decisió del llegat Galba s'acabava de crear amb una part d'Armènia, probablement sent emperador Neró. Aquesta concessió fou interessada, ja que com que Sofene estava prop del Tigris, el rei Sohemus hi podria desplaçar als seus arquers per fer la guerra als parts.

L'any 56, Sohemus es va casar amb la seva parenta la princesa Drusilla de Mauritània que era filla de l'antic rei client Ptolemeu de Mauritània i de Júlia Urània. Drusilla era la besnéta de la reina Cleopatra VII d'Egipte originada en la seva unió amb el triumvir romà Marc Antoni.

Durant el regnat de Shemus les seves relacions amb Roma no van fer altra cosa que millorar i cada vegada que fou necessari va enviar als famosos arquers d'Emesa, fins i tot de manera regular. Va governar Sofene fins al 61 quan en plena guerra contra els parts el regne fou abolit i al final de la guerra incorporat al d'Armènia Menor (63), però va continuar governant Emesa. Quan l'any 69 Vespasià va esdevenir emperador sent governador de Síria, Sohemus fou dels primers que li va anar a retre jurament de fidelitat. Va ajudar a Titus aportant arquers al setge de Jerusalem (any 70). El 72 va aportar tropes al general romà Lucius Caesennius Paetus (Luci Cesenni Pet) que comandava la Legio VI Ferrata, per l'annexió del regne de Commagene.

Sohemus fou sacerdot del déu Sol, conegut en arameu com El-Gebal. Durant el seu regnat, en data desconeguda, va esdevenir patró de la colònia romana d'Heliòpolis (Baalbek) on hi havia una estàtua dedicada amb una inscripció honorífica en llatí que diu: Regi magno C(aio) Iulio Sohaemo regis magni Sam- sigerami f(ilio), philo- caesari et philo- [r]okmaeo, honora- t[o ornamentis] consulari- b[un tros que manca] patrono coloniae (duum)viro quinquenn(ali) L(ucius) Vitellius L(uci) f(ilius) Fab(ia tribu) Soss[i]a[nus]. La inscripció honora a Samsigeramus II i al seu fill Sohemus cadascun com a gran rei (regis magni) i Sohemus és honorat com a duumvir quinquenal; un patró de la colònia a Heliòpolis havia estat afavorit amb els ornaments consulars (honoraris).

Amb la seva esposa Drusilla va tenir un fill anomenat Gaius Julius Alexio (Gai Juli Aleixó), conegut també com a Alexio II que fou l'hereu i després successor. Sohemus va morir l'any 73 i fou enterrat a la tomba dels seus ancestres a Emesa. El seu fill Juli Alexió el va succeir. A través del seu fill, Sohemos va tenir diversos descendents que van governar Emesa; d'aquesta família dels samsigeràmides es reclamarà temps després descendent la famosa reina Zenòbia de Palmira.

Flavi Josep l'esmenta com Sohaemus a la seva obra, i diu que fou rei d'Emesa.