Obre el menú principal

Solteria és l'estat civil, amb reconeixement legal, en què es troba aquella persona que no ha contret matrimoni. En aquest sentit és l'opció contrària al casament o matrimoni. Aquelles persones que estan en aquesta situació se'ls denomina solters o fadrins.[1]

Jurídicament, una persona soltera pot tenir parella, si no està casada amb ella, tot i que col·loquialment es tendeix a utilitzar "solteria" amb el significat de "sense parella".


Contingut

Etimologia i variants de l'estatModifica

Etimològicament ve del llatí solitarius (solitari). És l'estat natural de la persona que es troba sense una parella formalitzada davant la llei o religió. Actualment en molts països, la parella que conviu sense arribar a formalitzar el vincle per espai de dos anys i més, són considerats per als efectes legals com si estiguessin casats per evitar com a objectiu principal, l'estigmatització social dels fills considerats com naturals.

DivorciModifica

Article principal: Divorci

La solteria és un estat civil amb efectes jurídics. Té aquest estat aquella persona des que neix fins que contreu matrimoni i també, depenent del context religiós i jurídic, a partir de quan es divorcia o anul·la el compromís.

Un cop finalitzat el matrimoni per mort del cònjuge, en general no es recupera l'estat de solteria, sinó jurídicament es passa a l'estat civil de viudetat. En cas de dissolució del vincle marital els cònjuges són considerats com divorciats o novament solters.

L'única excepció es presenta en alguns ordenaments que consideren com a causa de terme del matrimoni la nul·litat, que una vegada declarada, restableix l'estat de solter.

ReferènciesModifica

  1. «fadrí». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica