Solteria

estat civil sense relació matrimonial

Solteria és l'estat civil, amb reconeixement legal, en què es troba aquella persona que no ha contret matrimoni. En aquest sentit és l'opció contrària al casament o matrimoni. Aquelles persones que estan en aquesta situació se'ls denomina solters o fadrins.[1]

Jurídicament, una persona soltera pot tenir parella, si no està casada amb ella, tot i que col·loquialment es tendeix a utilitzar "solteria" amb el significat de "sense parella".


Etimologia i variants de l'estatModifica

Etimològicament ve del llatí solitarius (solitari). És l'estat natural de la persona que es troba sense una parella formalitzada davant la llei o religió. Actualment en molts països, la parella que conviu sense arribar a formalitzar el vincle per espai de dos anys i més, són considerats per als efectes legals com si estiguessin casats per evitar com a objectiu principal, l'estigmatització social dels fills considerats com naturals.

DivorciModifica

Article principal: Divorci

La solteria és un estat civil amb efectes jurídics. Té aquest estat aquella persona des que neix fins que contreu matrimoni i també, depenent del context religiós i jurídic, a partir de quan es divorcia o anul·la el compromís.

Un cop finalitzat el matrimoni per mort del cònjuge, en general no es recupera l'estat de solteria, sinó jurídicament es passa a l'estat civil de viudetat. En cas de dissolució del vincle marital els cònjuges són considerats com divorciats o novament solters.

L'única excepció es presenta en alguns ordenaments que consideren com a causa de terme del matrimoni la nul·litat, que una vegada declarada, restableix l'estat de solter.

ReferènciesModifica

  1. «fadrí». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Vegeu tambéModifica