Somebody Up There Likes Me

pel·lícula de 1956 dirigida per Robert Wise

Somebody Up There Likes Me és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Wise, estrenada el 1956. Es basa en la vida de Rocky Barbella (Paul Newman), un individu que passa la seva joventut a Nova York a finals dels anys 40, en el si d'una banda de petits delinqüents. Després del seu servei militar, forma part del grup d'un empresari de boxa (Everett Sloane) i grimpa progressivament tots els esglaons fins a esdevenir campió del món sota el nom de Rocky Graziano.[1]

Infotaula de pel·lículaSomebody Up There Likes Me
Somebody up there moviep.jpg
Fitxa
DireccióRobert Wise
Protagonistes
ProduccióCharles Schnee Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióErnest Lehman
MúsicaBronislau Kaper
FotografiaJoseph Ruttenberg
MuntatgeAlbert Akst
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1957
Durada113 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama
Temaboxa Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0049778 Filmaffinity: 822329 Allocine: 6569 Rottentomatoes: m/somebody_up_there_likes_me Mojo: somebodyuptherelikesme Allmovie: v45561 TCM: 90744 Modifica el valor a Wikidata

Comença gestar-se l'argumentModifica

Nascut de dels anys de 1920 a l'East Side de Nova York, un barri especialment conflictiu degut, sobre tot, a la pobresa i a les dificultats d'adaptació a la societat anglo-saxona dels seus habitants, la majoria d'ells procedents de l'Europa de l'Est o del sud d'Itàlia, Rocky Graciano és un més dels centenars de joves buscavides embolicats en una carrera delictiva que no els porta a cap lloc. Acostumat a escapar de la policia en el transcurs d'atracaments que li reporten quatre xavos, Graciano compleix estrictament amb el codi d'honor dels carrers: respectuós amb aquesta família a la que tanmateix manté sumida en una inquietud permanent, lleial als seus amics i a companys de fatigues i disposat a mantenir a cops el seu ben guanyat prestigi de carrer. Encara que, el destí que li espera es el mateix que espera a no pocs dels seus coetanis, i tan sols es qüestió de temps que acabi per ser detingut i enviat a una institució correccional. Internat en un duríssim reformatori per a delinqüents juvenils, Rocky persisteix en la seva actitud rebel i busca-raons, el que li val un prolongament de la condemna i l'enduriment dels seus ja de per si lamentables condicions de vida. Quan per fi aconsegueix tornar a la llum de la llibertat, Rocky xoca de nou amb la incomprensió i la set de venjança d'aquesta societat benpensant els responsable de l qual consideren que el seu lloc esta en l'exercit, on el fotran en cintura fins que amb una mica de sort la seva vida sigui liquidada per una bala japonesa o alemanya. Torna començar en un entorn hostil on per als homes com ell nomes existeix el recurs de la seva força bruta. Malgrat tot, un instructor quelcom més intel·ligent que la resta dels seus companys d'uniforme veu en el jove rebel el potencial del que estan fets els campions i començ a orientar les seves passes en la boxa, única activitat capaç de canalitzar les seves energies destructives, ensems que el manté allunyat dels seus eterns problemes amb l'autoritat.[2]

finalitzat el seu període militar, Graciano, que contra tot pronòstic a trobat a l'exercit quelcom semblant a aquesta llar que deixà enrere en el moment d'esser empresonat per primera volta, torna al dur i corrupte ambient dels carrers i els gimnasos en els que dotzenes de nois com ell somnien en guanyar la gloria a base de cops de puny. Poc a poc, combat a combat, Graciano aprèn el dur ofici de lluitador professional, dividit en un entre desig de regeneració i la cobdícia d'agents, promotors i mafiosos de tot pelatge que pretenen fer d'ell una peça més del seu entramat criminal. Massa complicacions per un noi del carrer la qual manca de cultura no sempre pot ser pal·liada pel seu caràcter de lluitador indòmit. Tan sols la presencia d'un vell i entranyable amic de corregudes, al qui la vida al carrera esta a punt de passar una tràgica factura i la perseverança d'aquesta promesa en la que veu reflectida l'ombra de la seva mare serviran a Graciano de punt de referencia en els que recolzar-se mentre porta a fi un últim i heroic intent de regeneració personal.

Si bé la historia real de Rocky Graciano és molt més rica en ombres que en llums, especialment una vegada arribat el seu moment d'introduir-se en la boxa professional, en els ambients del la qual sembla que restà mesclat amb els maneigs de la màfia fins al punt d'esser durant anys suspesa la seva llicencia per lluitar arreu del món, motiu pel qual va estar a punt d'acabar amb la seva carrera esportiva. Hollywood decidí esser indulgent amb ell i convertir-lo en estrella i protagonista d'una típica pel·lícula biogràfica en la que exemplificar alguns dels matisos més recurrents del somni americà, de tal forma que la seva lluita quasi desesperada per sortir de la pobresa i d'un entorn social desfavorable vingués a demostrar a les noves generacions --no s'ha d'oblidar que en els anys de 1950 la delinqüència juvenil era un dels problemes més apressants de la societat americana de post-guerra-- que era possible deixar enrere la marginació i inserir-se en l'èxit i en la còmoda vida de les classes mitjanes.[2]

Un conte de fadesModifica

Per a posar dempeus aquesta espècie de conte de fades al que malgrat tot no li mancaven elements dramàtics de primer orde es va recórrer al bon ofici de Robert Wise, artesà de la direcció que començà a dirigir després d'haver estat muntador de Ciutadà Kane i que llavors ja contava amb una nodrida llista de films a les seves espatlles, en les que havia tocat tots els gèneres, del drama al terror, passant pel bèl·lic, el peplum i fins i tot el western (sense oblidar el thriller d'ambient pugilístic, The Set Up). En mans d'un director dotat sobre tot per la narració concisa i equilibrada entre l'acció pura i dura i els moments de melodrama, en els que a voltes rondava la cursileria, sense per això caure en el ridícul, Somebody Up There Likes Me és un film àgil i entretingut, que aconsegueix atreure des del primer moment les simpaties de l'espectador. La lluita del jove Graciano per sortir de la pobresa és una lluita mil vegades vista --però aquí és on la pel·lícula es beneficia del bon ofici de Wise, i (molt) de la presencia abassegadora d'un jove Paul Newman, que aquí feia el seu segon treball important (el primer havia estat el seu paper a The Left Handed Gun, pel·lícula destinada en principi a ser protagonitzada per James Dean)--. Alumne avantatjat del llegendari Actors Studio, Newman, que físicament no s'assemblava ni mica a Graciano, personatge pel demés molt popular i per tant present en infinitat de fotografies a l'abast del gran públic, oferia en canvi tota aquesta força incontrolable i apunt d'esclatar que feia del seu personatge un ser absolutament creïble. Per altra banda, el seu rol era un nucli de tota l'acció, altres de tipus secundari contribuïen de manera decisiva a tresar les línies mestres d'aquest ambient de marginats i perdedors que, com era habitual en l'èpica romàntica dels anys cinquanta, no anaven desproveïts d'un punt de tendresa i vulnerabilitat.[2]

Cal destacar en aquest sentit les magnifiques interpretacions de Pier Angeli en el rol de la soferta i malgrat tot lleial promesa de l'heroi, i de Sal Mineo, que repeteix amb certs matisos aquesta figura d'aurèola tràgica i incompresa que tant bon resultat vesarà en el seu paper de Rebel sense causa junt al malaurat James Dean. En suma, una pel·lícula que alterna ambients coneguts pels amants del món de la boxa amb altres procedents del melodrama carcerari i amb l'etern conflicte al que es veuen sotmesos els marginats d'aquest món per més que en la pantalla resulten més atractius i en el fons benintencionats que en la vida real. Atenció, per últim, a la magnifica recreació d'ambients i a la impactant fotografia en blanc i negra, treballs que mereixeren Oscar a la Millor Direcció Artística i Millor Fotografia.[2]

Argument sintetitzatModifica

Rocky Graziano va tenir una infància difícil i el seu pare el pegava. Es va unir a una de les bandes de barri i va començar una llarga activitat criminal. Va estar a la presó on va esdevenir una figura rebel contra l'autoritat. Després de la seva posada en llibertat, es va allistar a l'exèrcit però va fugir. Amb la necessitat econòmica, va esdevenir boxejador i va trobar el seu talent natural abans que l'exèrcit el llicenciés amb deshonor. Amb una vida completament nova i casat amb Norma, arriba a destacar en el món de la boxa, però perd el títol contra Tony Zale.

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • Paul Newman va ser cridat per reemplaçar James Dean, mort accidentalment alguns mesos abans del començament del rodatge.
  • Primera i breu aparició de Steve McQueen en una pel·lícula de Hollywood.

ReferènciesModifica

  1. «Somebody Up There Likes Me». The New York Times.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Revista de cinema “ACCIÖN de l'estiu de 2011 (ISSN: 2172-0517)