Sal Mineo

actor estatunidenc

Sal Mineo, de nom Salvatore Mineo Jr (Nova York, 10 de gener de 1939 - West Hollywood, Califòrnia, 12 de febrer de 1976), va ser un actor estatunidenc.

Plantilla:Infotaula personaSal Mineo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Salvatore Mineo Modifica el valor a Wikidata
10 gener 1939 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 1976 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
West Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGate of Heaven Cemetery Modifica el valor a Wikidata
FormacióChristopher Columbus High School (en) Tradueix
Universitat Adelphi Modifica el valor a Wikidata
Alçada168 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de teatre, cantant, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata -
GènerePop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEpic Records
Fontana Records
Philips Records Modifica el valor a Wikidata

Lloc websalmineo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000543 Allocine: 5189 Allmovie: p49470 IBDB: 53216 TMDB.org: 2770
Musicbrainz: e96801ec-74cd-4839-961a-6b9f79e7756e Songkick: 81198 Discogs: 520832 Find a Grave: 717 Modifica el valor a Wikidata

Sal Mineo era fill d'immigrants italians originaris de Sicília. Detingut als deu anys per robatori, se li deixa triar entre la presó i l'escola d'actors. Escull la segona. S'estrena a l'escena amb La rosa tatuada de Tennessee Williams, que crea a Broadway el 1951 amb Maureen Stapleton i Eli Wallach. Reprèn l'any següent el paper del jove príncep Chulalongkorn en la comèdia musical El Rei i jo amb Yul Brynner.

Accedeix a la celebritat el 1955, quan només té setze anys, gràcies al paper de John «Plato» Crawford a Rebel sense causa , al costat de Natalie Wood i James Dean. La seva actuació li suposa una nominació per l'Oscar al millor actor secundari. Troba Dean l'any següent en Gegant . El 1957, intenta una carrera de cantant de rock 'n' roll. Treu diversos títols de 1957 a 1959 dos dels quals (Start Movin’ i Lasting Love) són diverses setmanes en el Top 40 americà.

En els anys 1960, roda en pel·lícules de gran format com Èxode (1960), The Longest Day (1962), Cheyenne Autumn (1964) i The Greatest Story Ever Told (1965). Després d'haver estat oficialment promès amb l'actriu Jill Haworth, la seva sòcia a Èxode, Sal Mineo és un dels primers actors americans que va assumir la seva homosexualitat a finals dels anys 1960, cosa que presumiblement frenarà una carrera prometedora. Anirà llavors cap a la televisió. El 1969, posa en escena i interpreta la peça molt polèmica del dramaturg canadenc John Herbert, Fortune and Men's Eyes , un huis-clos de presó implicant escenes de nuesa i de relacions sexuals entre homes.

El 12 de febrer de 1976, és assassinat entrant a casa seva als trenta-set anys, sense motiu aparent. John Lennon ofereix una recompensa per a qui trobi l'homicida. Un vagabund toxicòman anomenat Lionel Ray Williams és finalment detingut pel crim: toxicòman, havia volgut robar-li els diners per pagar-se droga, sense saber a qui atacava. Després del procés el 1979, és reconegut culpable i és condemnat a la presó a perpetuïtat. Serà posat en llibertat condicional el 1990. El 2011, és interpretat per Val Lauren en la pel·l•ícula biogràfica Sal de James Franco. El seu germà gran, Michael Mineo, ha aparegut en algunes pel·lícules.

 
Sal Mineo amb l'actriu Gigi Perreau el 1956

Filmografia[3]

modifica

Televisió

modifica

Premis i nominacions[4]

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. «biografia Sal Mineo». The New York Times.
  2. «biografia Sal Mineo». imdb.
  3. «filmografia Sal Mineo». The New York Times.
  4. «Sal Mineo, premis». The New York Times.

Enllaços externs

modifica
  • Sal Mineo Arxivat 2008-08-28 a Wayback Machine. a l'enciclopèdia GLBTQ(anglès)
  • Lloc sobre Sal Mineo (anglès)