Sommarlek

pel·lícula de 1951 dirigida per Ingmar Bergman

Sommarlek (en català seria: Jocs d'estiu) és una pel·lícula sueca d'Ingmar Bergman, estrenada el 1951.

Infotaula de pel·lículaSommarlek
Fitxa
DireccióIngmar Bergman
Protagonistes
ProduccióAllan Ekelund
GuióIngmar Bergman & Herbert Grevenius
MúsicaErik Nordgren
FotografiaGunnar Fischer
MuntatgeOscar Rosander
ProductoraSvensk Filmindustri
Dades i xifres
País d'origenSuècia
Estrena1951
Durada96 min
Idioma originalSuec
Coloren blanc i negre
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióEstocolm

IMDB: tt0044060 Filmaffinity: 984993 Allocine: 26166 Rottentomatoes: m/770675429 Allmovie: v47616 TCM: 491431
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Marie, ballarina a l'Òpera d'Estocolm, aprofita l'ajornament imprevist de les repeticions del Llac dels cignes per embarcar-se cap a una petita illa prop de la capital. Allà, en una cabana a la vora de l'aigua, s'abandona als seus records i torna a veure Henrik, un jove estudiant molt enamorat d'ella. En la llum de l'estiu suec, es veuen els seus jocs amorosos. Cap a la fi de les vacances, Henrik mor cabussant-se entre les roques. Trencada per la seva desaparició, Marie coneix un il·lusori reconfort amb el seu oncle Erland.

Després d'aquest pelegrinatge, Marie torna a l'Òpera i es prepara a entrar en escena. Es maquilla davant el mirall de la seva llotja. Els anys l'han endurit. El mestre de ball li exposa llavors els grans trets de la seva filosofia: no cal viure amb els seus records, cal saber aprofitar l'instant present, estimar.

David, un periodista molt enamorat de Marie, desbarata la vigilància del conserge i aconsegueix unir-la a la seva llotja. De sobte Marie comprèn que no pot viure eternament en el passat. Acceptant compartir l'amor de David, Marie entreveu una existència nova i reconcilia l'art i la vida. Ballant, és transfigurada pel seu segon amor.

L'evocació de la felicitat hedonista, en la primera part de la pel·lícula, amb els seus banys, els seus jocs amorosos, s'acompanya d'un crit de revolta contra Déu que prefigura les grans pel·lícules metafísiques que vindran amb Ingmar Bergman.

« «No crec que Déu existeixi, diu Marie, i si existeix, l’odiaré sempre... Si estigués davant meu, li escopiria a la cara» »

.

RepartimentModifica

Enllaços externsModifica