Sommarlek

pel·lícula de 1951 dirigida per Ingmar Bergman

Sommarlek (en català seria: "Jocs d'estiu") és una pel·lícula sueca d'Ingmar Bergman, estrenada el 1951.

Infotaula de pel·lículaSommarlek
Fitxa
DireccióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAllan Ekelund Modifica el valor a Wikidata
GuióIngmar Bergman i Herbert Grevenius Modifica el valor a Wikidata
MúsicaErik Nordgren Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGunnar Fischer Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeOscar Rosander Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSvensk Filmindustri Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1951 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEstocolm Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0044060 Filmaffinity: 984993 Allocine: 26166 Letterboxd: summer-interlude Allmovie: v47616 TCM: 491431 TMDB.org: 47473 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Marie, ballarina a l'Òpera d'Estocolm, aprofita l'ajornament imprevist de les repeticions del Llac dels cignes per embarcar-se cap a una petita illa prop de la capital. Allà, en una cabana a la vora de l'aigua, s'abandona als seus records i torna a veure Henrik, un jove estudiant molt enamorat d'ella. En la llum de l'estiu suec, es veuen els seus jocs amorosos. Cap a la fi de les vacances, Henrik mor cabussant-se entre les roques. Trencada per la seva desaparició, Marie coneix un il·lusori reconfort amb el seu oncle Erland.

Després d'aquest pelegrinatge, Marie torna a l'Òpera i es prepara a entrar en escena. Es maquilla davant el mirall de la seva llotja. Els anys l'han endurit. El mestre de ball li exposa llavors els grans trets de la seva filosofia: no cal viure amb els seus records, cal saber aprofitar l'instant present, estimar.

David, un periodista molt enamorat de Marie, desbarata la vigilància del conserge i aconsegueix unir-la a la seva llotja. De sobte Marie comprèn que no pot viure eternament en el passat. Acceptant compartir l'amor de David, Marie entreveu una existència nova i reconcilia l'art i la vida. Ballant, és transfigurada pel seu segon amor.

L'evocació de la felicitat hedonista, en la primera part de la pel·lícula, amb els seus banys, els seus jocs amorosos, s'acompanya d'un crit de revolta contra Déu que prefigura les grans pel·lícules metafísiques que vindran amb Ingmar Bergman.

« «No crec que Déu existeixi, diu Marie, i si existeix, l'odiaré sempre... Si estigués davant meu, li escopiria a la cara» »

.

Repartiment modifica