Sommarlek
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Sommarlek (en català seria: "Jocs d'estiu") és una pel·lícula sueca d'Ingmar Bergman, estrenada el 1951.
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Ingmar Bergman  |
| Protagonistes | |
| Producció | Allan Ekelund |
| Guió | Ingmar Bergman i Herbert Grevenius |
| Música | Erik Nordgren |
| Fotografia | Gunnar Fischer |
| Muntatge | Oscar Rosander |
| Productora | Svensk Filmindustri |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Suècia |
| Estrena | 1951 |
| Durada | 96 min |
| Idioma original | suec |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Estocolm |
       | |
Argument modifica
Marie, ballarina a l'Òpera d'Estocolm, aprofita l'ajornament imprevist de les repeticions del Llac dels cignes per embarcar-se cap a una petita illa prop de la capital. Allà, en una cabana a la vora de l'aigua, s'abandona als seus records i torna a veure Henrik, un jove estudiant molt enamorat d'ella. En la llum de l'estiu suec, es veuen els seus jocs amorosos. Cap a la fi de les vacances, Henrik mor cabussant-se entre les roques. Trencada per la seva desaparició, Marie coneix un il·lusori reconfort amb el seu oncle Erland.
Després d'aquest pelegrinatge, Marie torna a l'Òpera i es prepara a entrar en escena. Es maquilla davant el mirall de la seva llotja. Els anys l'han endurit. El mestre de ball li exposa llavors els grans trets de la seva filosofia: no cal viure amb els seus records, cal saber aprofitar l'instant present, estimar.
David, un periodista molt enamorat de Marie, desbarata la vigilància del conserge i aconsegueix unir-la a la seva llotja. De sobte Marie comprèn que no pot viure eternament en el passat. Acceptant compartir l'amor de David, Marie entreveu una existència nova i reconcilia l'art i la vida. Ballant, és transfigurada pel seu segon amor.
L'evocació de la felicitat hedonista, en la primera part de la pel·lícula, amb els seus banys, els seus jocs amorosos, s'acompanya d'un crit de revolta contra Déu que prefigura les grans pel·lícules metafísiques que vindran amb Ingmar Bergman.
| « | «No crec que Déu existeixi, diu Marie, i si existeix, l'odiaré sempre... Si estigués davant meu, li escopiria a la cara» | » |
.
Repartiment modifica
- Maj-Britt Nilsson: Marie
- Birger Malmsten: Henrik
- Alf Kjellin: David Nyström
- Annalisa Ericson: Kaj, la ballarina
- Georg Funkquist: Oncle Erland
- Stig Olin: el mestre de ball
- Mimi Pollak: La Sra. Calwagen, la tia d'Henrik
- Renée Björling: Tia Elisabeth
- Gunnar Olsson: El sacerdot