Sonar
El sonar (acrònim de Sound Navigation And Ranging) és un sistema de localització submarí similar al basat en l'emissió d'ultrasons, que reboten en els cossos submarins, i la recepció i interpretació dels seus ressons.[1][2] S'utilitza principalment en la navegació submarina, ja que sota l'aigua les ones electromagnètiques no es propaguen a grans distàncies, fent inútil l'ús del radar.
Contingut
FuncionamentModifica
Està compost per un transmissor, un emissor, un receptor i un visualitzador. El transmissor emet un feix d'impulsos ultrasònics a través de l'emissor. Quan xoquen amb un objecte els impulsos es reflecteixen i formen un senyal d'eco que és captat pel receptor. El receptor amplifica l'energia de les ones de l'eco i genera un senyal que s'envia al visualitzador, constituït per una pantalla on es veu la representació de l'objecte en el qual han rebotat les ones en un marc de referència.
UsosModifica
El sonar s'utilitza a la mar en la detecció d'objectes submergits: submarins, mines, vaixells enfonsats, moles de peixos, etc. També és usat en metal·lúrgia per a fer inspeccions per ultrasons, en múltiples aplicacions en la medicina, com les ecografies, etc.
Principi biològicModifica
Alguns animals posseeixen un "sonar natural" com és el cas dels dofins i altres cetacis, que l'utilitzen per a orientar-se i trobar aliment. Els ratpenats el fan servir per a orientar-se i caçar en la foscor, i emeten vibracions ultrasòniques curtes les quals es reflecteixen en els objectes propers.
ReferènciesModifica
- ↑ «Sonar». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Sonar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonar  |