Sonata per a flauta dolça en fa major (HWV 369)

Sonata de G. F. Händel

La Sonata per a flauta dolça en fa major (HWV 369) fou composta abans de 1712 per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a flauta dolça i clavicèmbal; el manuscrit autògraf, una còpia feta probablement el 1712, indica aquesta instrumentació en italià: "flauto e cembalo". L'obra també es coneix com a Opus 1 núm. 11, i fou publicada el 1732 per Walsh. Altres catàlegs de música de Händel la referencien com a HG xxvii,40; i HHA iv/3,52.[1][2]

Infotaula obra musicalSonata per a flauta dolça en fa major
Tonalitatfa major Modifica el valor a Wikidata
CompositorGeorg Friedrich Händel Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióHWV 369 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióflauta dolça i clavicèmbal Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 213c2d4a-1fc3-4e75-99f6-0dc6d6cfc330 Allmusic: mc0002393366 Modifica el valor a Wikidata

Händel va fer un arranjament d'aquesta sonata en el seu Concert per a orgue en fa major (HWV 293).[3]

Ambdues edicions, la de Walsh i la de Chrysander, detallen que l'obra és per a flauta dolça (flauto), i la van publicar com a Sonata XI.

MovimentsModifica

La sonata consta de quatre moviments:

Moviment Tipus Signatura clau Signatura de temps Bars Notes
1 Larghetto Fa major 3/4 44 Acaba amb una semicadència sobre la dominant (un acord de do major).
2 Allegro Fa major 4/4 28 Té dues seccions (14 i 14 compassos), cadascuna amb signes de repetició. La primera secció conclou amb una cadència autèntica sobre un acord en do major . La segona secció comença en do major.
3 Siciliana 12/8 11 Comença en re menor. Conclou amb una semicadència frígia sobre un acord de dominant (la major).
4 Allegro Fa major 12/8 28 Té dues seccions (8 i 20 compassos), cadascuna amb signes de repetició.

(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos està agafat de l'edició de Chrysander, i és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició.)

ReferènciesModifica

  1. David Lasocki and Walter Bergmann, "Critical Report", in G. F. Handel, The Complete Sonatas for Treble (Alto) Recorder and Basso Continuo / Die gesamten Sonaten für Altblockflöte und Basso Continuo, editada per David Lasocki i Walter Bergmann, 67–79 (London: Faber Music Limited; New York: G. Schirmer, Inc.; Australia and Canada: Boosey & Hawkes; Kassel: Bärenreiter-Verlag; Tokyo: Zen-On Music Co. Ltd., 1979): 69 i 74n23.
  2. Anthony Hicks, "Handel, George Frideric", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editada per Stanley Sadie i John Tyrrell (London: Macmillan Publishers, 2001): 10, cita al 801.
  3. Anthony Hicks, "Handel, George Frideric", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editada per Stanley Sadie i John Tyrrell (London: Macmillan Publishers, 2001): 10, cita a 798.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica