Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a)

Sonata de G. F. Händel

La Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a) fou composta per Georg Friedrich Händel entre 1711 i 1716. Està escrita per a oboè i teclat (clavicèmbal). L'obra també és referenciada com a HHA iv/18,36. No apareix en el catàleg Händel-Gesellschaft (HG).[1]

Infotaula obra musicalSonata per a oboè en fa major
Forma musicalsonata Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatfa major Modifica el valor a Wikidata
CompositorGeorg Friedrich Händel Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 1710 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióHWV HWV 363a Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióoboè Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: bf6347d3-b7a9-4fab-a0bf-8c4f85af294a Allmusic: mc0002658170 Modifica el valor a Wikidata
Oboè barroc (còpia d'un Stanesby)

Més tard, la sonata va ser revisada i escrita com a Sonata per a flauta en sol major (HWV 363b).

Una interpretació típica dura aproximadament vuit minuts.

MovimentsModifica

La sonata consta de cinc moviments:

Núm. Tipus Notes
1 Adagio Un adagio típicament händelià.
2 Allegro El tema és introduït per l'oboè; posteriorment entra el teclat i evoluciona cap a una petita fanfara. Händel destaca el moment culminant del moviment amb l'oboè fent la nota més aguda possible.
3 Adagio Més planyívol que el primer adagio.
4 Bourrée Una dansa alegre que prepara la segona secció amb música de "L'Arribada de la Reina de Sheba"
5 Minuet El minuet es caracteritza per petits salts melòdics ascendents.

ReferènciesModifica

  1. Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 802.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica