Sonata per a piano núm. 19 (Beethoven)
La Sonata per a piano núm. 19 en sol menor, op. 49 núm. 1 va ser composta per Ludwig van Beethoven probablement cap a l'any 1797 tot i que no va aparèixer publicada el 1805, conjuntament amb la núm. 20.[1]
 Inici del 1r moviment | |
| Forma musical | sonata per a piano  |
|---|---|
| Tonalitat | sol menor |
| Compositor | Ludwig van Beethoven |
| Creació | 1797 |
| Data de publicació | 1805 |
| Catalogació | Op. 49, núm. 1 |
| Durada | 8'
|
| Opus | 49 |
| Instrumentació | piano |
  | |
Ambdues sonates són conegudes també com a "Sonata fàcil". No són difícils de tocar i el seu caràcter general, sense complicacions, fa pensar que el compositor les considerava més com una sonatina.[1]
El germà de Beethoven, Caspar, és el principal responsable de la publicació a Viena, el 1805. Ell va prendre la decisió en contra dels desitjos del seu germà, i va enviar les dues sonates opus 49 a l'editorial. Pel que fa a la qualitat musical, s'ha demostrat que es tractaven de creacions dignes.[1]
Té una estructura en dos moviments:
- Andante
- Rondo. Allegro
La seva interpretació dura aproximadament uns 8 minuts.