Sonata per a piano núm. 1 (Brahms)

La Sonata per a piano núm. 1 en do major és l'obra de Johannes Brahms identificada com la seva opus 1. Escrita i publicada el gener de 1853[1] a Hamburg, és la primera de les seves tres sonates per a piano.

Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 1

Brahms el 1853 (dibuix de J-J Bonaventure Laurens)
Forma musicalSonata
Tonalitatdo major Modifica el valor a Wikidata
CompositorJ. Brahms
Llengua del terme, de l'obra o del nomcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1853
Data de publicació1853 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 1
Opus1 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 3ceba99b-e62b-4d0a-b4b0-c36e41974a0c IMSLP: Piano_Sonata_No.1,_Op.1_(Brahms,_Johannes) Allmusic: mc0002365480 Modifica el valor a Wikidata

Malgrat ser el seu primer treball publicat, en realitat va ser compost després de la seva segona sonata per a piano. No obstant això, la segona sonata va ser publicada més tard perquè Brahms va reconèixer la importància d'una publicació inaugural i va considerar que la sonata en do major era d'una qualitat superior. Va ser enviada juntament amb la seva segona sonata a Breitkopf & Härtel amb una carta de recomanació de Robert Schumann. Aquesta obra està dedicada a Joseph Joachim; Brahms va anar a la seva casa on va conèixer també a Hans von Bülow, pianista i director d'orquestra que fou el primer a interpretar aquesta obra en públic en un concert a Hamburg l'any 1854.

Anàlisi musical modifica

La sonata es compon de quatre moviments:

  • I. Allegro (do major)
  • II. Andante (nach einem altdeutschen Minneliede) (do menor - do major)
  • III. Allegro molto e con fuoco - Più mosso (el meu menor - do major)
  • IV. Allegro con fuoco - Prest non troppo ed agitato (do major)
I. Allegro.

El primer moviment està escrit en la forma sonata, amb una exposició repetida.

II. Andante.

El segon moviment és un tema amb variacions, que està inspirat en la cançó Verstohlen geht der Mond auf. El compositor creia que era un antic Minnelied (una cançó de tema amorós) alemany però en realitat ho havia escrit el dialectòleg alemany Anton Wilhelm von Zuccalmaglio el 1840.[2] Brahms reescriuria aquesta obra per a cor de dones el 1859 (classificada com a WoO 38/20).

III. Allegro molto e con fuoco - Più mosso.

El tercer moviment és un scherzo seguit d'un trio.

IV. Allegro amb fuoco - Prest senar troppo ed agitato.

El quart moviment és un rondó, amb un tema que queda modificat notablement en cada repetició.

Text modifica

Text de la cançó Verstohlen geht der Mond auf.

Text original en alemany Traducció
Verstohlen geht der Mond auf.
Blau, blau Blümelein!
Durch Silberwölkchen führt sein Lauf.
Blau, blau Blümelein!
Rosen im Tal,
Mädel im Saal,
O schönste Rosa!
Sigil·losament s'eleva la lluna.
Blava, flor blava!
A través de petits núvols platejats s'obre camí.
Blava, flor blava!
Roses a la vall,
Donzella en el saló,
Oh, la més bella Rosa!

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Geiringer, 1984.
  2. «refinandonuestrossentidos.com». [Consulta: 13 novembre 2015].
Fonts
  • Geiringer, Karl: Brahms. La seva vida i la seva obra. Madrid: Altalena, 1984. ISBN 84-747-5166-7
  • Young, John Bell: Brahms: A Listener's Guide. Nova York: Amadeus Press, 2008.

Enllaços externs modifica