Sonata per a piano núm. 6 (Beethoven)

La Sonata per a piano núm. 6 en fa major, op. 10, núm. 2, és la segona de les tres sonates op. 10 de Ludwig van Beethoven dedicades a Anna Margarete von Browne, la dona del comte Johann von Browne (1767-1827), un diplomàtic rus resident a Viena que era un dels mecenes de Beethoven.[1] La comtessa també va rebre les dedicatòries de les Variacions, WoO 76 i WoO 71. Les primeres crítiques van elogiar les Sonates op. 10, assenyalant que van ser compostes en "un estil viril i seriós."[2] Aquesta és una composició del primer període creatiu, anticipant obres en do menor més notables, com la Sonata Patètica i la Cinquena simfonia.

Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 6
Beethoven-op10n2a.svg
Fragment de la Sonata per a piano núm. 6
Forma musicalSonata
TonalitatFa major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1796
Data de publicació1798 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 10, núm. 2
Durada14'
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Moviments
  • Allegro
  • Allegretto
  • Presto
Musicbrainz: 5f914810-c6ef-47d1-b7fc-a0e61d5d98f5 IMSLP: Piano_Sonata_No.6,_Op.10_No.2_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002402906 Modifica el valor a Wikidata

Les tres obres de l'opus 10 estan en do menor, fa major i re major. La primera es va iniciar el 1795 i la tercera fou completada el juliol de 1798. Foren publicades a Viena el setembre de 1798 per Eder.[2]

La Sonata núm. 6 dura uns 14 minuts.

EstructuraModifica

L'Opus 10 núm. 2 consta de tres moviments:

  • I. Allegro, en fa major
  • II. Allegretto, en fa menor
  • III. Presto, en fa major

I. AllegroModifica

El primer moviment és un allegro en forma sonata; cal destacar que en el desenvolupament no es fa un ús clar dels temes de l'exposició.

II. AllegrettoModifica

El segon moviment és un allegretto amb estructura ternària, AB-A', amb un tema principal en fa menor al que li segueix la secció central en re major. El moviment conclou amb la repetició ornamentada del primer tema. Encara que pel tempo i l'estructura podria ser catalogat com un minuet amb trio, el caràcter malenconiós d'aquest allegretto no coincideix amb l'esperit lleuger i dansaire del minuet.

III. PrestoModifica

L'últim moviment és en fa major, en forma sonata, en el que destaca l'exposició amb un fugat.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 6