Sonata per a violoncel i piano núm. 2 (Brahms)
La Sonata per a violoncel i piano núm. 2 en fa major, op. 99, fou composta per Johannes Brahms l'any 1886, més de vint anys després de completar la Sonata núm. 1.[1] Fou publicada el 1887.[2] Va ser escrita i dedicada a Robert Hausmann, que la va interpretar en l'estrena; aquest gran violoncel·lista també havia interpretat força vegades la Sonata per a violoncel núm. 1, i l'any següent estrenaria el Doble concert en la menor amb el violinista Joseph Joachim.
 Brahms cap el 1885 (foto de Luckhardt) | |
| Forma musical | Sonata |
|---|---|
| Tonalitat | Fa major |
| Compositor | J. Brahms |
| Creació | 1886 |
| Catalogació | Op. 99 |
| Opus | 99  |
| Instrumentació | piano i violoncel |
  
| |
Moviments
modificaConsta de quatre moviments:[2]
- Allegro vivace
- Adagio affettuoso en fa♯ major
- Allegro passionato en fa menor
- Allegro molto
El primer moviment, Allegro vivace, està en forma sonata; comença amb un tema fragmentat del violoncel sobre un tremolo de piano.[3]
En el segon moviment, Adagio affettuoso, la part del violoncel, inicialment, exposa el tema principal en pizzicato acompanyat d'acords per part del piano.[4] La secció central és en fa menor.[5]
El tercer moviment, Allegro passionato en fa menor, amb una secció del trio que és com una cançó, en fa major.
El quart moviment, Allegro molto és un rondó.
Referències
modifica- ↑ «About - Johannes Brahms - Cello Sonata No.2 in F, Op.99». [Consulta: 26 febrer 2013].
- ↑ 2,0 2,1 IMSLP2 score.
- ↑ Woodstra, Chris; Brennan, Gerald; Schrott, Allen (2005). All music guide to classical music: the definitive guide to classical music a Google Books, page 191. Hal Leonard Corporation. ISBN 0-87930-865-6
- ↑ p. 13 de 32 a la primera partitura de IMSLP2 - primers dos compassos de l'Adagio affettuoso.
- ↑ All music guide; partitura IMSLP2.
Enllaços externs
modifica- Interpretació de la Sonata per a violoncel i piano núm. 2 per Wendy Warner (violoncel) i Irina Nuzova (piano) a l'Isabella Stewart Gardner Museum en format MP3