Soninke
La llengua soninké és una llengua mandé parlada pel poble dels soninkés de l'Àfrica occidental. També anomenada serahulle o sarakhollé pels seus veïns mandingues, són un grup ètnic que viu en grups dispersos entre el Senegal, Mauritània i Mali, així com a l'est de Gàmbia i l'Alta Casamance, al Senegal. Segons Ethnologue era parlada per 2.114.000 persones en 2009.
| Sooninkanxanne | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 2.114.000 (2009)[1] |
| Parlants nadius | 1.096.795 |
| Autòcton de | Regió de Kayes, Regió de Koulikoro, regió de Ségou, Gorgol, Dakhlet Nouadhibou, Guidimakha, Kolda, Matam (en)  , Tambacounda i Bamako |
| Estat | 1.569.000[2]  Mali334.000  Senegal215.000  Mauritània204.000  Gàmbia181.000  Costa d'Ivori5.600  Guinea Bissau |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües mandé | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | snk |
| ISO 639-3 | snk |
| Glottolog | soni1259 |
| Ethnologue | snk |
| IETF | snk |
Localització
modifica- A Burkina Fasso: Viuen principalment en el sud-oest del país al llarg de les fronteres de Mali i Costa d'Ivori, als voltants de Nouna i Dédougou, províncies de Kossi i Mouhoun.
- A Costa d'Ivori. Viuen principalment al llarg de la frontera amb Mali i Burkina Fasso.
- A Mali: Viuen principalment al llarg del riu de Senegal, a la zona fronterera amb Senegal, sent les poblacions amb més soninké les de Kayes, Yelimane, Nioro, Nara, Banamba i Yélémané.
- A Mauritània: Viuen al llarg de la frontera del sud-oest, a la regió de Chamama
- A Senegal: Principalment en el nord i sud de Bakel, al llarg del riu Senegal, sent les poblacions amb més soninkés les de Bakel, Ouaoundé, Moudéri, Yaféra, Jara i Gajaga.
Gramàtica
modificaEl soninké exhibeix els característiques típiques de les llengües mande, escassa morfologia verbal, morfologia nominal reduïda, caràcter altament aïllant. El nom no distingeix gènere, a diferència de la major part de llengües nigerocongoleses.
La conjugació verbal es fa principalment per mitjà de auxiliars tenint l'arrel dues formes bàsiques, una associada al aspecte perfectiu i una altra a l'imperfectiu. El temps (passat, present, futur), la polaritat i de vegades també l'aspecte, es realitza mitjançant auxiliars:
| Afirmativa | Negativa | |
|---|---|---|
| Imperfet | (1a) A wa riini 3aPER AUX venir 'ell vé' |
(1b) A nta riini 3aPER AUX venir 'ell no ve' |
| Perfet | (2a) A Ø ri 3aPER AUX venir.PERF. 'ell ha vingut' |
(2b) A ma ri 3aPER AUX venir.PERF. 'ell no ha vingut' |
Referències
modifica- ↑ Soninke referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Parlants de soninke a Joshua Project
Bibliografia
modifica- GRÀCIA I SOLÉ, Lluïsa; CONTRERAS, Joan Miquel. El soninke i el mandinga: estudi comparatiu entre les gramàtiques del soninké i el mandinga i la del català. 2a ed. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família, 2005. 163 p. (Llengua, immigració i ensenyament del català). ISBN 978-84-393-6955-4.