Obre el menú principal

Sospita (pel·lícula)

pel·lícula de 1941 dirigida per Alfred Hitchcock

Sospita[1] (títol original en anglès Suspicion) és una pel·lícula estatunidenca de 1941 dirigida per Alfred Hitchcock i protagonitzada per Cary Grant i Joan Fontaine, que va guanyar l'Oscar a la millor actriu per aquest paper.[2] Es tracta d'un thriller psicològic basat en la novel·la Before the Fact de Francis Iles (pseudònim d'Anthony Berkeley).

Infotaula de pel·lículaSospita
Suspicion
Suspicion Lobby Card.jpg
Fitxa
Direcció Alfred Hitchcock
Protagonistes
Producció Alfred Hitchcock
Dissenyador de producció Van Nest Polglase
Guió Alma Reville, Samson Raphaelson i Joan Harrison
Música Franz Waxman
Fotografia Harry Stradling Sr.
Muntatge William Hamilton
Productora RKO Pictures
Distribuïdor RKO Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 1941
Durada 99 min
Idioma original anglès
Color en blanc i negre
Descripció
Basat en Before the Fact Tradueix
Gènere thriller psicològic
Lloc de la narració Anglaterra
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0034248 Filmaffinity: 781972 Allocine: 895 Rottentomatoes: m/1020660-suspicion Mojo: suspicion Allmovie: v48029 TCM: 1177 Metacritic: movie/suspicion TV.com: movies/suspicion
Modifica les dades a Wikidata

El cameo d'Alfred Hitchcock arriba al minut 45 de la pel·lícula: és l'home que diposita una carta a la bústia.

ArgumentModifica

 
Joan Fontaine i Cary Grant en una escena de la pel·lícula.

Lina, una noia de l'alta societat anglesa, coneix en un tren a Johnnie, un tipus simpàtic, atractiu, pocavergonya i irresponsable. S'enamoren, i ell la convenç per escapar-se i casar-se amb ell, malgrat la forta desaprovació seu pare. Després de la seva lluna de mel comencen a viure de manera extravagant, i aviat Lina s'adona que el seu marit està arruïnat i espera viure de la generositat del seu pare. El persuadeix d'aconseguir una feina: treballarà pel seu cosí, el Capità Melbeck.

Però l'atracció de Johnnie pels diners i per les apostes aviat es posa de manifest, i Lina se n'assabenta. Malgrat la seva promesa d'abandonar-ho, Johnnie ha continuat jugant als cavalls, àdhuc ha venut les cadires que els van regalar pel casament. Comença a cometre una sèrie de negocis poc clars que inquieten Lina; ara el seu marit és un misteri per a ella. Repetidament l'agafa en mentides, i descobreix que ha estat acomiadat de la feina per malversació; Melbeck li assegura que no el demandarà si torna els diners.

Un vell amic del seu marit, Beaky, li assegura que Johnnie és un bon home, però sense gaire sort, i li demana que es mantingui fora dels seus negocis. Beaky marxa a París, i el seu amic s'ofereix per acompanyar-lo. Quan es coneix la notícia de la seva mort, Lina sospita que hagi estat el mateix Johnnie el responsable; aquest, en ser interrogat per l'inspector de policia, menteix dient que no s'ha mogut de Londres.

Lina creu fermament que ella serà la propera víctima: les proves cada vegada apunten més en aquesta direcció, i pensa que la vol enverinar per tal de quedar-se els diners de la seva assegurança de vida. Decidida a fugir mentre encara és a temps, li diu al seu marit que ha d'anar a visitar la seva mare. Ell insisteix a acompanyar-la amb cotxe i li diu que prendrà una drecera; però condueix molt ràpid i, en una de les fortes corbes de la carretera que voreja la costa, la porta del costat d'ella s'obre i ella queda penjant del cotxe sobre el penya-segat.

Lina crida aterrida en veure que Johnnie allarga la mà cap a ella, i intenta evitar que pugui donar-li una empenta. Aquest, però, l'agafa d'una revolada estirant-la cap dins del cotxe.

RepartimentModifica

GuardonsModifica

La pel·lícual guanyà l'Oscar a la millor actriu per Joan Fontaine, el Premi del New York Film Critics Circle a la millor actriu per Joan Fontaine; i el Premi del Kinema Junpo (Japó) a la millor pel·lícula estrangera per Alfred Hitchcock. Així mateix fou nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula i l'Oscar a la millor música per Franz Waxman.[2]

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sospita