Sprattus fuegensis

espècie de peix

Sprattus fuegensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[2]

Infotaula d'ésser viuSprattus fuegensis Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN195021 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereSprattus
EspècieSprattus fuegensis Modifica el valor a Wikidata
Jenyns, 1842
Nomenclatura
Sinònims
  • Clupea fuegensis (Jenyns, 1842)
  • Sprattus fueguensis (Jenyns, 1842)[1]
Espècies

Descripció

modifica
  • Pot arribar a fer 18 cm de llargària màxima (normalment, en fa 15).
  • 13-21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal.
  • Nombre de vèrtebres: 52-58.
  • Cos de color blau fosc al dors i blanc platejat als laterals i el ventre.
  • Totes les aletes són transparents.[3][4]

Depredadors

modifica

A Xile és depredat pel lluç austral (Merluccius australis), i a les illes Malvines per Cottoperca gobio, Salilota australis, Schroederichthys bivius, l'agullat (Squalus acanthias), Bathyraja brachyurops i Bathyraja griseocauda.[5][6][7][8][9]

Hàbitat

modifica

És un peix marí, pelàgic-nerític, oceanòdrom[10] i de clima subtropical (38°S-58°S, 70°W-57°W).[3][11]

Distribució geogràfica

modifica

Es troba a l'Atlàntic sud-occidental: des de la latitud 40°S fins a la Terra del Foc i les illes Malvines.[3][11][12][13][14]

Observacions

modifica

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

modifica
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
  4. Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9.
  5. FishBase (anglès)
  6. Arkhipkin, A., P. Brickle, V. Laptikhovsky, L. Butcher, E. Jones, M. Potter i D. Poulding, 2001. Variation in the diet of the red cod with size and season around the Falkland Islands (south-west Atlantic). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 81(6):1035-1040.
  7. Brickle, P., V. Laptikhovsky, J. Pompert i A. Bishop, 2003. Ontogenetic changes in the feeding habits and dietary overlap between three abundant rajid species on the Falkland Islands' shelf. J. Mar. Biol. Assoc. UK 83(6):1119-1125.
  8. Laptikhovsky, V.V. i A.I. Arkhipkin, 2003. An impact of seasonal squid migrations and fishing on the feeding spectra of subantartic notothenioids Patagonotothen ramsayi and Cottoperca gobio around the Falkland islands. J. Appl. Ichthyol. 19:35-39.
  9. Payá, I., 1992. The diet of Patagonian hake Merluccius australis polylepis and its daily ration of Patagonian grenadier Macrouronus magellanicus. P. 753-760. A: A.I.L. Payne, K.H. Brink, K.H. Mann i R. Hilborn (eds.) Benguela trophic functioning. S. Afr. J. Mar. Sci. 12.
  10. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  11. 11,0 11,1 Whitehead, P.J.P., 1985.
  12. Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  13. Gru, D.L. i M.B. Cousseau, 1982. Estudio de edad y crecimiento de la sardina fuegina (Sprattus fuegensis) de las costas de la provincia de Santa Cruz e Islas Malvinas. Rev. Invest. Desarr. Pesq. 3:51-58.
  14. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.

Bibliografia

modifica
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Pauly, D., 1989. Food consumption by tropical and temperate fish populations: some generalizations. J. Fish Biol. 35 (Suppl. A):11-20.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

modifica