Stanisława Walasiewicz

Stanisława Walasiewicz, també coneguda com a Stella Walsh (11 d'abril de 1911, Wierzchownia, prop de Rypin, Polònia - 4 de desembre de 1980, Cleveland, Ohio) fou una atleta polonesa i més tard estatunidenca que va ser campiona olímpica dels 100 metres en els Jocs Olímpics de Los Angeles de 1932 i subcampiona en els de Berlín de 1936.[1]

Infotaula de personaStanisława Walasiewicz
Stanisława Walasiewicz 1938.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Stella Walsh Olson Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Stanisława Walasiewiczówna Modifica el valor a Wikidata
13 abril 1911 Modifica el valor a Wikidata
Wierzchownia, Kuyavian-Pomeranian Voivodeship (Polònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Cleveland (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortRobatori Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCalvary Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsStella Walsh Modifica el valor a Wikidata
Alçada174 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióvelocista, atleta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata –  1946 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nacionalitat esportivaPolònia
Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
- "Falcon" Polish Gymnastic Society (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1936Jocs Olímpics d'Estiu de 1936
1932Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 Modifica el valor a Wikidata
Premis

World Athletics: 14557987 Olympic.org: stanislawa-walasiewicz Find a Grave: 4424 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Quan era molt petita, els seus pares van decidir emigrar als Estats Units fugint de la pobresa, i es van establir a Cleveland, Ohio, on hi havia una àmplia comunitat d'immigrants polonesos. No obstant això Stella no aconseguiria la ciutadania nord-americana fins molts anys més tard, el 1947.[1][2]

Inicialment l'anomenaven pel diminutiu Stasi, i posteriorment el seu nom és americanitzat a Stella Walsh. Ja en la seva adolescència va començar a destacar en l'atletisme, en proves de velocitat, salts i llançaments. El 1930, quan tenia 19 anys, es va proclamar campiona dels Estats Units en les proves de 100 iardes, 220 iardes i salt de longitud.[3] En aquella època es permetia participar en els campionats dels Estats Units a atletes d'altres nacionalitats, i per això va poder participar. Aquell mateix any va esdevenir la primera dona en la història que superava la barrera dels sis metres en salt de longitud amb 6,02 m, el que va fer a Cleveland.

La competició més important de la seva vida van ser els Jocs Olímpics de Los Angeles 1932, on va anar com a representant del seu país d'origen, Polònia, a causa de les dificultats per aconseguir la nacionalitat estatunidenca. A Los Angeles va aconseguir la victòria en els 100 metres llisos amb 11,9, igualant el rècord mundial de la noruega Tollien Schurman. També va ser sisena en la prova de llançament de disc.[1]

Després dels Jocs va ser rebuda a Polònia com una heroïna nacional. Milers de persones li van donar la benvinguda al port de Gdynia, on va arribar el vaixell amb els esportistes polonesos, i va rebre diverses distincions. El 1933 va batre a Poznan el rècord mundial dels 100 metres amb 11,8 s, marca que igualaria pocs dies després a Varsòvia. A l'any següent va aconseguir millorar el seu rècord fins a 11,6 a la mateixa ciutat, encara que el rècord no va ser homologat. El 1935 va aconseguir a Varsòvia el rècord mundial dels 200 metres amb 23'6, sent la primera dona en la història que baixava de 24 segons. Aquest rècord es mantindria vigent durant 17 anys, fins que va ser batut per l'australiana Marjorie Jackson als Jocs Olímpics d'estiu de 1952.

Va anar als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936, de nou representant a Polònia, i va intentar defensar el seu títol de quatre anys abans. No obstant això en la final de 100 metres va ser vençuda per la nord-americana Helen Stephens, i va haver de conformar-se amb la plata.[1][4] Irònicament, en aquests Jocs la guanyadora Helen Stephens es va haver d'enfrontar a les sospites sobre la seva identitat sexual, fins al punt que va acceptar sotmetre's a un "examen ocular" per demostrar que realment era una dona.[5] La seva última gran competició internacional van ser els Campionats d'Europa de París 1938, on va ser la gran estrella guanyant els 100 i els 200 metres, a més de ser segona en salt de llargada i en relleus 4×100 metres.[1]

La Segona Guerra Mundial va fer que es suspenguessin els següents Jocs Olímpics entre 1940 i 1944. No obstant això, Stella Walsh va seguir competint fins passats els 40 anys, tot i que ja només en esdeveniments esportius interns dels Estats Units. El 1954, ja amb 44 anys complerts, va guanyar el títol nacional de pentatló. Al llarg de la seva carrera esportiva va guanyar 41 títols de campiona dels Estats Units, 27 d'ells a l'aire lliure, en proves de velocitat, salt de llargada, llançament de disc i pentatló.[6][3]

Va viure a Cleveland la resta de la seva vida. Es va casar amb el boxejador Neil Olson, encara que el matrimoni no va durar molt.[7] Malgrat tot, conservaria el cognom Olson. Després de la seva retirada va seguir vinculada a l'esport a través de diverses associacions esportives, on organitzava competicions i ajudava a promocionar l'esport entre els joves, principalment entre la comunitat polonesa. El 1974 va ser inclosa en el Saló de la Fama de l'atletisme estatunidenc.[8]

El 4 de desembre de 1980, quan tenia 69 anys, va morir d'un tret durant un assalt a mà armada en un supermercat de Cleveland.[9][10] El seu cas va saltar a les pàgines dels diaris, quan l'autòpsia va revelar que tenia òrgans genitals masculins. Encara que no està del tot clar, sembla que va ser un cas d'hermafroditisme masculí.[11][12][13] Stella Walsh va ser la primera dona a baixar simultàniament de 12 segons en els 100 metres i de 24 segons en els 200 metres. Al llarg de la seva carrera va batre o va igualar fins a 17 rècords mundials.[1]

Any Competició Ciutat Prova i posició Marca
1932 Jocs Olímpics Los Angeles, Estats Units 1a en 100 metres 11,9 s
6a en llançament de disc 33,60 m
1936 Jocs Olímpics Berlín, Alemanya 2a en 100 metres 11,7 s
1938 Campionat d'Europa París, França 1a en 100 metres 11,9 s
1a en 200 metres 23,8 s
2a en 4x100 metres 48,3 s
2a en salt de longitud 5,81 m
6a en llançament de javelina 33,33 m

Marques personalsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Olympedia – Stanisława Walasiewicz». [Consulta: 26 desembre 2021].
  2. «Stanisława Walasiewicz | American athlete | Britannica» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2021].
  3. 3,0 3,1 USA Track & Field – USA Outdoor Track & Field Champions. Usatf.org. Retrieved on 13 July 2015.
  4. Stuart Cameron. «Bettered Olympic mark in broad jump; America leads by forty-five points now», August 5, 1936. [Consulta: August 23, 2016].  
  5. «Helen Stephens is real girl», August 6, 1936. [Consulta: August 23, 2016].  
  6. «USA Outdoor Track & Field Champions—Women's Long Jump». USA Track & Field. [Consulta: 13 juliol 2015].
  7. «The Strange Tale of Stella Walsh's Olympic Eligibility». Amateur Athletic Foundation. Arxivat de l'original el 25 August 2016.
  8. «NPASHF | Stella Walsh» (en anglès americà). [Consulta: 26 desembre 2021].
  9. «Olympic track star Stella Walsh dies». , December 6, 1980.
  10. «Stella Walsh Slain; Olympic Track Star». , December 6, 1980, p. 20. Plantilla:Proquest
  11. Matt Tullis. «Who was Stella Walsh?: The story of the intersex Olympian». SB Nation, 27-06-2013.
  12. «Coroner's report says Stella Walsh 'lived and died' a woman». , 23-01-1981.
  13. Renata Gorczyńska «Co ma wirus do płci» (en pl). , 15-11-2002.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stanisława Walasiewicz