Strathblane (Scottish Gaelic: Strath Bhlàthain, pronounciat [s̪d̪̊ɾahˈvlˠ̪aː.ɪɲ]) és un poble i parròquia del comtat de Stirlingshire, situada al sud-oest del consell de Stirling, a Escòcia central.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaStrathblane
Imatge

Localització
Map
 55° 59′ 11″ N, 4° 18′ 22″ O / 55.9865°N,4.3061°O / 55.9865; -4.3061
EstatRegne Unit
PaísEscòcia
ConsellStirling Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.990 (2016) Modifica el valor a Wikidata (45,23 hab./km²)
Geografia
Superfície44 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dumgoyne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

A 19 km hi ha el peu de muntanya del Campsie Fells i el Kilpatrick Turons al Blane Aigua (nord de Glasgow) a 23 km hi ha Dumbarton, i a 32 km hi ha Stirling. És el poble més gran de Glasgow, i té una població resident total d'1,811 habitants.[2]

Històricament, Strathblane era el nom d'una parròquia a Stirlingshire que va comprendre tres pobles: Edenkill, Netherton i Mugdock. Mugdock era el més antic dels comtats de Lennox, i a l'est de Strathblane hi havia la ciutat de Lennoxtown.[3] Blanefield és un poblament contigu amb Strathblane.

El nom gaèlic Srath Bhlàthain es tradueix al català com "la vall del Blane", en referència a l'aigua de Blane, un curs d'aigua. L'aigua de Blane (Uisge Bhlàthain) també ha estat referida com Beul-abhainn (pronunciació de gaèlic escocès: [b̊ialˠ̪a.ɪɲ]) que vol dir "riu de la boca" després de la fusió de nombroses cremades. Un dels seus afluents, el Ballagan Burn passa pel salt d'aigua del Canó de Ballagan, que mostra 192 estrats alterns de shales i calcàries (incloent alabastre pur). El Blane flueix cap a l'Endrick, que, al seu torn, flueix cap a l'oest fins a Loch Lomond.

Història modifica

L'historiador William Forbes Skene va suggerir que Strathblane havia estat el lloc de la batalla entre els britànics i els Pictes l'any 750, durant el qual Talorgan, fill de Fergus, germà d'Óengus I dels Pictes, va ser assassinat. Els Annales Cambriae i Annals of Ulster fan referència al camp de batalla com "Mocetauc" o "Catohic" respectivament, que Skene i altres han suggerit es van referir a Mugdock, una localitat a la vora de Lennox, dins de la parròquia de Strathblane.[4]

Un augment de la població durant el començament del segle xix es va deure, en part, al desenvolupament d'un gran camp de calic a Blanefield (amb 78 adults i 45 nens menors de 14 anys) i dos camps de blanqueig a Dumbrock (amb 67 adults i 14 menors de 14 anys) treballant 10 -11 hores al dia, 6 dies a la setmana. No hi ha cap senyal d'aquesta indústria a la vila actual que tingui un aspecte rural i pintoresc, mentre que la majoria dels feligresos ara viatgen a treballar a les poblacions veïnes.

Edmonstones de Duntreath modifica

La principal família local era l'Edmonstones de Duntreath que tenia antics enllaços amb els Reis d'Escòcia. El 1374 Sir John Edmonstone va ser ambaixador a França pel rei Robert II, posteriorment, el seu fill Sir Archibald Edmonstone va establir la família a Duntreath. En 1425, el fill de Sir Archibald, Sir William Edmondstone de Culloden, es va casar amb Mary Stewart, la princesa d'Escòcia (segona filla de Robert III) i tenien un fill a qui van nomenar Sir William Edmonstone de Duntreath. La família va guanyar una casa a Colzium quan les Livingstones de Kilsyth van perdre la finca a causa de les seves simpaties jacobites. Més recentment, la mestressa d'Edward VII Alice Keppel (Alice Frederica Edmonstone) era la vuitena filla del quart Baronet, i és la besàvia de Camilla, la duquessa de Rothesay, la segona esposa del Príncep Carles, duc de Rothesay.[5][6][7]

Govern Local modifica

Strathblane es troba dins del comtat de registre i el Tinent de Stirlingshire, que era un comtat administratiu fins a la reorganització del govern local el 1975. Des de 1975 fins a 1996 va formar part de la regió central d'Escòcia. Des de 1996, Strathblane ha format part de l'àrea del consell de Stirling.

 
Les restes de Blanefield, estació de ferrocarril fins al 1974

Per a les eleccions al Stirling Council, Strathblane forma part de la sala Forth i Endrick. El barri torna tres regidors sota un sistema de representació proporcional. A les eleccions de 2007, un conseller cadascun dels partits nacionals conservadors, laborals i escocesos[8]

El consell comunitari Strathblane representa els pobles de Strathblane, Blanefield i Mugdock.[9]

Geografia modifica

Strathblane està situat al peu sud del Campsie Fells, a la Blane Aigua (81 m) per sobre el nivell del mar.[10] La roca predominant dels turons de Strathblane és basalt, i la de les seves terres baixes, la roja antiga de pedra arenisca. El sòl és sorrenc a la part superior de la estrat, i argilen a la part baixa.

 
Panoràmica de Strathblane

Demografia modifica

El poble de Strathblane té una població resident total de 1.811, mentre que l'àrea de l'Ajuntament de Strathblane, que abasta 44 quilòmetres quadrats, té una població més gran de 2.396.[11]

La població de la parròquia era de 620 el 1795, el cens de 1871 va reportar 1,235 que havien crescut fins als 1.811 en el moment del cens de 2001.

Any 1801 1811 1821 1831 1841 1851 1861 1871 1881 1891 1901 1911 1921 1951
Població 734 795 748 1,033 894 1,010 1,388 1,235 1,343 1,671 880 1,024 1,275 1,354
Font: Cens de Gran Bretanya

Economia modifica

El turisme té un important paper econòmic a Strathblane. Els turistes visiten l'àrea pels passejos i el paisatge local dels moros. Hi ha serveis locals a Strathblane, com ara oficina de correus, biblioteca, botiga de queviures, perruqueria, farmàcia, deli, pub i hotel, per esmentar alguns. Hi havia un banc a Strathblane, però el 2014 es va tancar.

La parròquia estava anteriorment connectada a Glasgow a través d'Edimburg i Glasgow Railway i Blane Valley Railway, amb estacions a Campsie Glen, Strathblane,[12] Blanefield,[13]Dumgoyne i Killearn, que es van inaugurar en 1867 (estès a Aberfoyle el 1882). No obstant això, la línia es va tornar poc competitiva amb el creixement del transport per carretera, i es va tancar als passatgers el 1951 i el transport aeri el 1959.

Llocs d'Interès modifica

 
Castell de Mugdock

Castell de Mugdock modifica

El castell de Mugdock era la fortalesa del Clan Graham.

El castell de Mugdock va ser el bastió del Clan Graham a partir de mitjans del segle xiii. Les seves ruïnes es localitzen al parc nacional de Mugdock a l'extremitat sud de Strathblane amb Milngavie.

Observador de Stirling modifica

L'observador de Stirling, datat el 25 d'agost de 1921, va informar el descobriment d'un monument erigit en record d'aquells ... [25 homes de Strathblane] ... que van caure en la Gran Guerra "pel duc de Montrose i Sir Archibald Edmonstone, el seient familiar de la qual Va ser Duntreath Castle per Blanefield.[14] El monument va ser dissenyat per Robert Lorimer i va ser construït amb pedra de Doddington. Consisteix en una base quadrada, cada panell que es fa amb panell per rebre les inscripcions i els noms, un "eix esvelt" s'aixeca de la base, i a la part superior de l'eix hi ha quatre escuts, l'acabat és una creu.[15]

Duc de Montrose modifica

El duc de Montrose, en revelar el monument, va retre homenatge al sacrifici realitzat per aquells de la parròquia que havien mort pel seu país. Va dir "el que la guerra havia significat per als qui hi van participar i quin sacrifici feia per als qui s'havien beneficiat de la seva mort, i què hauria de significar per a la gent de la nostra terra com un incentiu per a la noblesa i l'autoestima viu ".[16]

Església Parroquial de Strathblane modifica

L'Església Parroquial de Strathblane és una església d'Escòcia, que forma part del Presbiteri de Stirling i el Sínode de Forth.[17] També hi ha una església catòlica dedicada a Sant Kessog.

Educació modifica

 
Escola primària de Strathblane

L'escola primària Strathblane és l'escola primària local. Strathblane i Blanefield estan a la zona d'influència de Balfron High School, però estan més a prop de moltes escoles secundàries a East Dunbartonshire, com Douglas Academy.

Esport modifica

Blanefield Thistle F.C. és un equip local de futbol de l'Associació. Hi ha clubs i organitzacions per a bols, dards, karate, snooker i bols.[18]

Persones il·lustres modifica

  • John Smith (1724-1814) va ser un llibreter nascut a Strathblane, que va establir la primera biblioteca pública de Glasgow.[19]
  • James Gordon, el baró Gordon de Strathblane és un home de negocis i un gerent que atorga a Life Peerage la qualificació territorial de Deil's Craig a Stirling.
  • Alfred Yarrow, més tard Sir Alfred Yarrow, primer baró de Yarrow Shipbuilders de Scotstoun va ser un resident local i va finançar la construcció del Strathblane Village Club en 1911.[20]

Referències modifica

  1. {{{títol}}}. ISBN 978-0-86152-265-1.
  2. «Comparative Population Profile: Strathblane Locality Scotland Arxivat 2011-05-19 a Wayback Machine.». 2001 Census Online. [Consulta: 15 febrer 2008].
  3. {{{títol}}}. ISBN 978-1-60506-165-8.
  4. Alexander, Grant. {{{títol}}}. ISBN 978-0-7486-1110-2.
  5. «Genealogical account of the family of Edmonstone of Duntreath». archive.org/. [Consulta: 21 febrer 2015].
  6. «Lady Mary Stewart». The Peerage. [Consulta: 21 febrer 2015].
  7. [1].
  8. «Councillors Arxivat 2008-05-05 a Wayback Machine.». Stirling Council. [Consulta: 19 maig 2008].
  9. «Strathblane community council Arxivat 2009-01-06 a Wayback Machine.». [Consulta: 15 febrer 2008].
  10. Frances H. Groome. «Descriptive Gazetteer entry for Strathblane». visionofbritain.org.uk. [Consulta: 20 maig 2008].
  11. «2001 Census Results Arxivat 2009-01-09 a Wayback Machine.» (PDF). Stirling Council. [Consulta: 15 febrer 2008].
  12. Alison Dryden, Strathblane Station Arxivat 2011-10-03 a Wayback Machine., Strathblane Historical Society, 2004
  13. Alison Dryden, Blanefield Station Arxivat 2011-10-03 a Wayback Machine., Strathblane Historical Society, 2004
  14. Mary McGrigor. «The Family: Edmonstone of Duntreath». edmonstone.com.
  15. Dictionary of Scottish Architects: Robert Lorimer
  16. «The First World War Arxivat 2016-10-15 a Wayback Machine.».
  17. «strathblaneparishchurch Arxivat 2020-01-23 a Wayback Machine.».
  18. «Strathblane and Blanefield Organisations Arxivat 2012-10-11 a Wayback Machine.».
  19. {{{títol}}}. ISBN 978-1-905102-31-0.
  20. «Milngavie & Bearsden Herald - 100 years at the centre of village life». Arxivat de l'original el 2018-10-06. [Consulta: 5 octubre 2018].

Enllaços externs modifica