María Suceso Portales Casamar (Zahínos, Badajoz, 4 de març de 1904Sevilla, 23 de gener de 1999) va ser una militant anarcofeminista de la CNT.[1]

Infotaula de personaSuceso Portales

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 març 1904 Modifica el valor a Wikidata
Zahínos (Província de Badajoz) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1999 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómodista, anarcosindicalista, anarcofeminista, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitMujeres Libres Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAcracio Ruiz Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Nascuda a Zahínos, en el si d'una família culta, el pare era Francisco Portales Sirgado, mestre de professió[2] i la mare Luisa Casamar Portales. Havien tingut catorze fills, dels quals van sobreviure menys de la meitat: Luis, Juan,[3] Luisa, Suceso i Hortensia Portales. Tots ells, intel·lectuals i militants anarquistes, van ser durament castigats per la repressió franquista[4] juntament amb diversos membres de la família materna dels Casamar.[5]

Maria Suceso Portales, mestra i modista, des del 1934 va destacar en la lluita per la justícia social i els drets de les dones. El 1936 va col·laborar en la fundació del col·lectiu Mujeres Libres.[6] En esclatar la Guerra Civil espanyola, es va traslladar a Guadalajara, on va actuar com a propagandista i assessora dels camperols. El 20 d'agost de 1937 va participar en el I Congrés de Dones Anarquistes Confederades a València.[7] A Barcelona, va participar activament en la creació de la Granja-Escola de Sant Gervasi,[8] dins del programa d'acolliment d'infants refugiats i va participar en la Conferència Nacional de Mujeres Libres.[9]

Va ser companya d'Acracio Ruiz Gutiérrez. El 1939 la derrota del bàndol republicà la va sorprendre al port d'Alacant, d'on va aconseguir fugir a la Gran Bretanya a bord del vaixell Galatea. Es va establir durant un temps a Londres. Va participar en diverses publicacions llibertàries i va contactar amb els resistents. Va prendre part en tots els actes i manifestacions que es van organitzar contra el règim franquista (entre elles, les visites dels ministres Fernando Castiella el 1960 i Manuel Fraga el 1963).[10] El 1962 va contactar amb antigues companyes llibertàries exiliades a França i van tornar a editar la revista Mujeres Libres, portaveu de la Federació del Moviment Llibertari Espanyol a l'exili.[11] El 1972 es va instal·lar Montadin, prop de Besiers, on vivia Sara Berenguer, i es va encarregar de l'edició de l'edició de la revista fins al 1976.[12]

Durant la transició democràtica va tornar a Espanya i cap als anys 1980 es va instal·lar a Novelda i més tard a Sevilla, on va morir.[13]

Reconeixements modifica

El 2017 l'ajuntament de Zahínos li va dedicar un carrer.[14] El 2019 l'ajuntament de Mèrida li va retre homenatge i li va dedicar una plaça a la zona sud del municipi.[15]

La Diputació de Cáceres, amb la finalitat d'apropar l'art i la cultura a les zones rurals, cada any organitza a l'entitat local menor de La Moheda de Gata, els certàmens de teatre feminista Suceso Portales per conscienciar la població sobre estereotips i rols de gènere.[16][17]

Enllaços externs modifica

Referències modifica

  1. «Persona - Portales, Suceso (1904-1999)». [Consulta: 22 gener 2024].
  2. Berzal, Enrique. «La dignidad del maestro libertario» (en castellà), 25-02-2019. [Consulta: 24 gener 2024].
  3. «Juan Portales Casamar – Anarquia Catalunya 🏴». [Consulta: 24 gener 2024].
  4. cecilio. «EL FRANQUISMO Y LA REPRESIÓN A LA FAMILIA PORTALES» (en castellà), 08-04-2022. [Consulta: 24 gener 2024].
  5. «María Luisa Hernández Portales: “El trauma que he heredado no quiero pasarlo a las generaciones futuras”» (en local). [Consulta: 25 gener 2024].
  6. «Mujeres Libres (1936 - 1939): precursoras de un mundo nuevo» (en castellà). [Consulta: 22 gener 2024].
  7. Comunicación. «20 DE AGOSTO DE 1937. PRIMER CONGRESO ESTATAL DE LA AGRUPACIÓN MUJERES LIBRES» (en castellà), 20-08-2020. [Consulta: 25 gener 2024].
  8. «Les colonies infantils en temps de guerra». El diari de l'educació - Fundació periodisme plural, 31-08-2021. [Consulta: 23 gener 2024].
  9. Pulpillo, Araceli. «Mujeres Libres: "Hacia horizontes preñados de luz"» (en castellà), 18-11-2020. [Consulta: 24 gener 2024].
  10. «Arxius de suceso portales», 08-09-2021. [Consulta: 24 gener 2024].
  11. @manel. «Mujeres Libres de España en el Exilio, nº 20, 1969», 12-09-2022. [Consulta: 5 febrer 2024].
  12. Berenguer, Sara. Entre el sol y la tormenta, revolución, guerra y exilio de una mujer libre (en castellà). segona. València: L'Eixam Edicions, S.L., 2004, p. 209,258,286,333. ISBN 84-96014-27-4. 
  13. Autores, Otros. «Suceso Portales, la anarquista extremeña precursora de la emancipación de las mujeres – Algrano» (en castellà). [Consulta: 5 febrer 2024].
  14. «Cultura - ACTO DE HOMENAJE A SUCESO PORTALES». [Consulta: 25 gener 2024].
  15. Hernandez, Mario. «La Plaza de la Zona Sur ya recoge el homenaje a Suceso Portales» (en castellà), 27-09-2019. [Consulta: 24 gener 2024].
  16. «CARTEL · II Certamen de Teatro Feminista “Suceso Portales” en La Moheda de Gata» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2024].
  17. «IV Certamen de Teatro Feminista “Suceso Portales”» (en castellà), 08-03-2023. [Consulta: 25 gener 2024].