Obre el menú principal
Estructura

Sucralosa és un edulcorant. La majoria de la sucralosa ingerida no es degrada dins del cos i per tant és un producte que no aporta calories.[1] A la Unió Europea, també es coneix sota el codi E E955. La sucralosa és 600 vegades més dolça que el sucre comú (sacarosa),[2] dotze vegades més dolça que la sacarina, i tres vegades més que l'aspartam. És estable sota escalfament i en un ampli rang de condicions de pH. Per tant es pot fer servir en productes fornejats i en productes amb àmplies dates de caducitat. Característiques comercials interessants són la seva baixa energia, bon gust, estabilitat i seguretat.[3] Alguns noms comercials d'edulcorants basats en sucralosa són Splenda, Sucralin, Sukrana, SucraPlus, Candys, Cukren i Nevella.

HistòriaModifica

La sucralosa va ser descoberta l'any 1976 pels científics de la companyia Tate & Lyle.[1]

Tate & Lyle patentà aquesta substància el 1976.[4] A la Unió Europea va ser aprovada l'any 2004

ProduccióModifica

Comparació de l'estructura química de la sacaros (dalt) i la sucralosa (sota).

Tate & Lyle fabrica la sucralosa a Jurong, Singapur.[5] Es fabrica clorant la sacarosa la qual substitueix tres dels grups hidroxil pel clorur.

ÚsModifica

Es pot trobar la sucralosa en més de 4.800 productes alimentaris i begudes ni aporta calories ni provoca càries,[6] és adequada pels diabètics,[7][8] i no afecta els nivells d'insulina.[9] Es fa servir per substituir o de manera conjunta amb altres edulcorants artificails o naturals. També s'afegeix a begudes no alcohòliques. La sucralosa mesclada amb la maltodextrina rep el nom comercial de Splenda i es troba cada vegada més als restaurants incloent McDonald's, Tim Hortons i Starbucks.

SeguretatModifica

Els resultats de 100 estudis en animals i clínics fets per aconseguir l'aprovació per part de la FDA, indiquen que no hi ha risc en la ingestió de la sucralosa.[10][11][12][13] Tanmateix hi ha alguns efectes adversos a dosis altes (més d'1,1 mg/kg/dia).[14]

Un estudi publicat el 2015 tragué la conclusió que quan es bullia la sucralosa a partir de 98ºC (temperatura típica de bulliment d'aigua[15]) la sucralosa pot ser un perill per a la salut, ja que allibera aromàtics hidrocarburs policlorinats, considerats nocius per a la salut.[16]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «All About Sucralose». Calorie Control Council.
  2. Michael A. Friedman, Lead Deputy Commissioner for the FDA, Food Additives Permitted for Direct Addition to Food for Human Consumption; Sucralose Federal Register: 21 CFR Part 172, Docket No. 87F-0086, April 3, 1998
  3. A Report on Sucralose from the Food Sanitation Council, The Japan Food Chemical Research Foundation
  4. «Tate & Lyle loses sucralose patent case». ap-foodtechnology.com.
  5. Tate & Lyle Sucralose Production Facility Jurong Island, Singapore
  6. Food and Drug Administration «Food labeling: health claims; dietary noncariogenic carbohydrate sweeteners and dental caries.». Federal Register, 71, 60, 2006, pàg. 15559–15564. PMID: 16572525.
  7. Grotz, VL; Henry, RR; McGill, JB; Prince, MJ; Shamoon, H «Lack of effect of sucralose on glucose homeostasis in subjects with type 2 diabetes». Journal of the American Dietetic Association, 103, 12, 2003, pàg. 1607–12. DOI: 10.1016/j.jada.2003.09.021. PMID: 14647086.
  8. FAP 7A3987, August 16, 1996. pp. 1–357. A 12-week study of the effect of sucralose on glucose homeostasis and HbA1c in normal healthy volunteers, Center for Food Safety and Applied Nutrition, U.S. FDA
  9. Ford, HE; Peters, V, Martin, NM, Sleeth, ML, Ghatei, MA, Frost, GS, Bloom, SR «Effects of oral ingestion of sucralose on gut hormone response and appetite in healthy normal-weight subjects». European journal of clinical nutrition, 65, 4, 2011 Apr, pàg. 508–13. DOI: 10.1038/ejcn.2010.291. PMID: 21245879.
  10. Frank, Genevieve. «Sucralose: An Overview». Penn State University.
  11. «Toxicity of sucralose in humans: a review». Int. J. Morphol., 27, 1, 2009, pàg. 239–244.
  12. Grotz VL, Munro IC «An overview of the safety of sucralose». Regul Toxicol Pharmacol, 55, 1, 2009, pàg. 1–5. DOI: 10.1016/j.yrtph.2009.05.011. PMID: 19464334.
  13. Grice HC, Goldsmith LA «Sucralose--an overview of the toxicity data». Food Chem Toxicol, 38, Suppl 2, 2000, pàg. S1–6. DOI: 10.1016/S0278-6915(00)00023-5. PMID: 10882813.
  14. Baird, I. M., Shephard, N. W., Merritt, R. J., & Hildick-Smith, G. «Repeated dose study of sucralose tolerance in human subjects». Food Chemical Toxicology, 38 (Supplement 2), 2000, pàg. S123–S129.. DOI: 10.1016/S0278-6915(00)00035-1. PMID: 10882825.
  15. Oliveira; Menezes; Catharino, 2015, p. 4.
  16. Oliveira; Menezes; Catharino, 2015, p. 1, 4.

BibliografiaModifica

  • Oliveira, Diogo N.de; Menezes, Maico de; Catharino, Rodrigo R. «Thermal degradation of sucralose: a combination of analytical methods to determine stability and chlorinated byproducts». Scientific Reports, 5, 1, 2015. DOI: 10.1038/srep09598.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sucralosa